El 8 de març és la data assenyalada al calendari per Nacions Unides per a internacionalitzar la reclamació del dret a la igualtat de les dones, en record de les lluites de les obreres  de finals del segle XIX  i principis del XX per aconseguir millorar les seves condicions laborals. Una efemèride en la qual, segons confirmen tossudament les dades objectives, encara hi ha més coses a reivindicar que a celebrar.

Enguany, el Dia Internacional de les Dones es tenyeix de vaga general, una iniciativa que té com a precedent l’aturada de 1975 a Islàndia, que va ser seguida massivament per les dones d’aquell país i es va convertir en autèntic motor dels avenços en igualtat que van anar consolidant-se fins convertir Islàndia en un referent  mundial.

Aquest 8 de març hi ha convocada una vaga general, idea que, enguany, s’ha escampat a 177 països d’arreu el món on les dones han estat cridades a aturar-lo per fer-se valdre,  per reivindicar drets bàsics com el dret a la vida i per reclamar igualtat en tots els àmbits de participació. Perquè aquesta vaga no només és laboral, sinó també estudiantil, de cures i de consum, una vaga global per posar de manifest els treballs, remunerats o no, de les dones.

Si ens atenem a les dades i informes sobre violència, bretxa salarial, assumpció de les tasques de cura i de la llar, entre d’altres, que motiven la convocatòria de la vaga, “ des de la Direcció general d’Igualtat no podem fer altra cosa que donar suport a la mobilització” diu Mireia Mata, directora general d’Igualtat, perquè, “no hi ha ningú que pugui negar que està motivada per una situació de profunda injustícia envers les dones”.

Quins seran els resultats de la convocatòria ho dirà el temps, però ja és innegable el seu impacte en l’agenda política i social. Calen tots els esforços per evitar la cronificació de les desigualtats. Calen tots els esforços per construir un futur de dignitat que no pot existir sense la igualtat entre dones i homes.

Quatre generacions biològiques més de desigualtat entre dones i homes.  Aquesta és l’afirmació que es pot extreure de les conclusions de l’Índex Global de Bretxa de Gènere, que elabora anualment el Fòrum Econòmic Mundial i que, enguany, ha previst que la igualtat de gènere en termes globals s’assolirà en un segle.

No obstant, i si aquests cent anys no són una dada prou esfereïdora, la igualtat no s’assolirà a l’àmbit més perjudicat segons l’estudi, el del lloc de treball, fins al 2234.

D’acord amb les dades, l’àmbit laboral, peça central per aconseguir independència econòmica i social per a les dones, és l’esfera més vulnerable de l’Índex. Davant aquest escenari, ningú es pot permetre no qüestionar-se quina és la seva situació i quins canvis són necessaris per millorar-la, especialment quan les dades de 2017 marquen un retrocés respecte l’any anterior, on la bretxa global es calculava tancada en 83 anys.

La presentació de l’Índex coincideix amb l’European Pay Day, que se celebra cada 3 de novembre i que assenyala el moment simbòlic on les dones deixen de cobrar per la mateixa feina respecte els companys homes, quan encara resten gairebé dos mesos per finalitzar l’any.

És innegable que calen els màxims esforços socials, polítics i econòmics per evitar que la bretxa salarial, l’accés a l’ocupació o la promoció professional siguin conceptes vius i habituals als carrers de les futures ciutats del segle vint-i-dos.