I de cop, la cura

3476753367_8635511fe6_c

La sociòloga Teresa Torns defensa que temps i cura haurien d’anar sempre juntes perquè travessen la quotidianitat. Aquesta demanda va en línia amb l’exigència, cada cop més generalitzada, de posar la cura de les persones al centre: treure-les dels espais específicament destinats a exercir-la, tant de forma professional com els hospitals, centres sanitaris o serveis socials, com de l’àmbit privat de la llar i acceptar la cura i el benestar de les persones com un assumpte públic de primer ordre, transversal i imprescindible, que apel·la a tota la societat.

Aquests dies, les tasques relacionades amb la cura i amb les i els professionals que les exerceixen, són objecte del reconeixement que es mereixen i que és indispensable que la societat els hi assigni de forma permanent. El que sovint són considerades professions amb poc prestigi social i poc valor econòmic, ara han passat a ser ocupacions cabdals per a fer front a la insòlita situació que estem vivim.

 De sobte, amb l’aparició del Covid-19, la cura de les persones ha passat a ocupar el centre de la vida, i el temps de treball productiu i les relacions mercantils s’han desplaçat per donar pas al benestar de les persones com a prioritat quasi absoluta: criatures, gent gran, malats i malaltes, persones treballadores i ciutadania en general, conciten el màxim interès. 

Potser la preocupant i insòlita situació que estem vivim ens permetrà reflexionar sobre la necessitat d’un canvi de paradigma que hauria de comportar noves formes d’organització social, amb estructures temporals que permetin harmonitzar tots els temps de vida, que reconeguin el valor de les professions dedicades a la cura i el benestar de les persones i on el treball domèstic i de cura deixi de ser un assumpte privat i femení. 

 

 

Eines d’última generació

La Direcció General d’Igualtat (DGI) posa a disposició de les empreses i organitzacions de Catalunya dues noves eines que les ajudaran a normalitzar i sistematitzar l’elaboració llurs Plans d’igualtat. La Guia pràctica de diagnosi d’igualtat i l’Eina de Seguiment i Avaluació de Plans d’Igualtat (ESAPI) proporcionaran un valuós suport a empreses i institucions a l’hora d’integrar la igualtat d’oportunitats en la gestió de persones i avançar cap a una cultura organitzativa més justa i més competitiva.

Des del punt de vista tècnic, totes dues representen una important evolució de la metodologia d’elaboració de plans d’igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, desenvolupada sota els principis de simplicitat, flexibilitat i versatilitat. Al mateix temps, constitueixen un notable avenç en el desenvolupament de la Llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes, donant resposta a les necessitats de les empreses i a la lògica evolució de les polítiques d’igualtat que venen implementant-se des de fa una dècada. 

Estaran a l’abast públic, al portal de Treball de la Generalitat, a partir del proper dimecres 14 de juny i seran el principal leit motiv del programa formatiu d’igualtat d’oportunitats de dones i homes en el trebal per a 2017. Set sessions presencials permetran que més de 250 persones d’arreu del territori puguin formar-se en l’ús d’aquestes eines.

 

Llegeix més »

L’eix transversal de la igualtat

“Hi ha molt a fer més enllà del políticament correcte”. La Dra. Teresa Torns, professora de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha animat avui a les persones que componen el Grup de Treball de Transversalitat de Gènere (GTTG) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a treballar per superar les noves fronteres. Unes noves fronteres que comencen, ha dit, per la implicació dels homes en les polítiques de gènere i en la responsabilitat de la cura dels altres. “Compartir és la millor manera de cuidar”, ha afirmat.

La Dra. Torns −prop de quatre dècades de docència, recerca i compromís amb la igualtat; “jubilada, no retirada”− va aclarir que aquest repte no és, en puritat, una “nova frontera, sinó una reivindicació de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que data de 1965 i que encara resta pendent després de dècades de lluita i de polítiques d’igualtat a tot Europa”.

Segons ha dit, cal que la transversalitat sigui, de fet, l’eix pel que transitin les polítiques públiques adreçades a garantir la igualtat de dones i homes, i ha insistit en que no s’ha de defallir a l’hora de fer pedagogia cívica sobre la paritat, canviar la mentalitat de les dones joves i atendre les reivindicacions d’altres persones en situació de desigualtat. En la seva opinió, és fonamental que les persones que desenvolupen polítiques d’igualtat estiguin particularment qualificades per a dur a terme aquesta tasca, “que s’ha de fer amb total convenciment i en xarxa”.

Per superar l’escull de la “divisió sexual del treball”, la investigadora ha posat de relleu la inajornable necessitat d’ampliar per llei els permisos de paternitat, equiparant-los als de les dones, “remunerats i intransferibles”. La igualtat, ha advertit, s’ha confós en moltes ocasions amb les polítiques i mesures de conciliació, que, malgrat respondre a lloables intencions, han acabat produint en molts casos efectes perversos, com ara l’abandonament del mercat de treball per part de les dones o la interrupció o el fre a la seva promoció professional.

La fita social pendent, ha subratllat, són els serveis d’atenció diària, individualitzats i al llarg de tota a vida. Un serveis proporcionats pels poders públics, que permetran garantir a tota persona complir amb “el deure de tenir cura de si mateixa i dels altres”, i exercir “el dret a ser cuidada i a triar no cuidar”.

_
Imatge: aeQual_2.0.

Una corresponsabilitat que ja crema

tasquesdomestiques00

La Sisena Enquesta Europea sobre Condicions de Treball d’Eurofound revela que les dones segueixen fent la major part del treball no remunerat relacionat amb les tasques de cura i de la llar. Una dedicació que augmenta extraordinàriament amb l’arribada de fills i filles.

A les llars sense criatures, les dones passen 36 hores a la setmana realitzant un treball remunerat i 12 ocupant-se de les tasques domèstiques i de cura de les persones. Per contra, els homes dediquen una mitjana de 40 hores per setmana al treball remunerat i 5 a exercir la seva quota de corresponsabilitat domèstica.

Si a la llar hi ha menors, la situació laboral per a les dones canvia, però en un sentit invers, reduint dràsticament les seves hores a l’àmbit laboral i augmentant exponencialment la seva contribució a les tasques de cura i de la llar  En aquest cas, els homes també incrementen les seves hores de treball no remunerat a casa, però molt menys que les dones.

Les xifres són concloents i contundents: en les llars en què el fill o filla de menor edat té menys de set anys, les dones passen 32 hores a la setmana en una feina remunerada i dediquen 39 al treball no remunerat de la llar. Els homes, en canvi, dediquen 41 hores a la seva feina remunerada i 15 a les tasques domèstiques i de cura. A mesura que la mainada creix, decreixen les hores que dones i homes empren per a atendre els deures familiars, però la desproporció de corresponsabilitat es manté pràcticament idèntica.

 

Llegeix més »

‘Créixit’

Slidefish-www.swlink.it00

Créixer és l’única a sortida a la crisi. Sortir, anar de dins a fora, és, de fet, el significat originari de la paraula ‘èxit’, un anglicisme que, al seu torn, l’anglès havia pres en préstec del llatí a finals del segle XV. Receptes empresarials i de negoci que descriuen el fil d’Ariadna d’una sortida (reeixida) a la crisi, n’hi ha per a totes les sensibilitats, des de les incombutiblement cartesianes fins les més proclius al messianisme i a la veritat revelada.

El cert és que, en l’actual context d’incerteses i volubilitat inherent a la globalització, les organitzacions que s’han qüestionat amb menys prejudicis la millor manera de mantenir el rumb enmig d’una realitat ‘líquida’ han tornat els ulls també sobre elles mateixes i sobre els seus models de lideratge. Liderar no és ja tan sols gestionar amb eficiència les capacitats de treball de l’organització per assolir els objectius empresarials cap a fora. Convertir les pròpies organitzacions en excel·lents llocs per treballar ha esdevingut també un objectiu corporatiu de primer ordre, que s’ha revelat com a un factor fonamental de creixement.
Llegeix més »

L’hora local

LaPera_Casa de la Vila-GoogleMaps

La Llei catalana d’igualtat, aprovada per unanimitat del Parlament fa pràcticament un any, situa als ajuntaments i ens locals de Catalunya en una posició axial en la construcció d’una societat en què sigui real i efectiva la igualtat de dones i homes. Un bon nombre ja han començat a inscriure els seus plans d’igualtat al registre públic del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. D’altres, s’apresten a elaborar-los en compliment de la llei, que obliga a totes les administracions locals amb 6 o més persones treballadores a aprovar un pla d’igualtat entre dones i homes.

El repte que enfronta el món local no és substancialment diferent del de la resta del país. Les xifres de la desigualtat de gènere podrien predicar-se també d’altres institucions i empreses. Més de 90.000 persones treballen en l’Administració municipal catalana, en una proporció en empat tècnic entre dones i homes. Però la paritat s’acaba aquí. De cada tres càrrecs d’alta direcció, només un és ocupat per una dona, ratio que baixa a un de cada cinc quan es tracta de llocs de responsabilitat eventual o del funcionariat de carrera. Són, en canvi, un 28 per cent més en la interinitat i un 20 per cent en la temporalitat laboral.

El Contracte programa amb què, des de 2008, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies dota de serveis socials a ajuntaments, consells comarcals i ens supramunicipals de tot el territori, engloba avui 109 consistoris. Com a novetat, i per al període 2016-2019, incorpora programes de sensibilització i capacitació específica en igualtat a tot el personal dels ens locals per facilitar-los l’elaboració i implantació d’un pla d’igualtat de la pròpia organització.

L’abast d’aquest servei es conté en l’anomenada Fitxa 37 del Contracte programa, que gestiona la Direcció General d’Igualtat. Durant el que resta de l’any en curs, s’efectuarà una massiva recollida de dades de la situació de les polítiques de gènere als ens locals, que servirà per radiografiar aquestes administracions i establir els objectius dels futurs plans d’igualtat municipals.

______
Imatge: Ajuntament de La Pera (Girona). ©Google Maps, mod. per aeQual_2.0. sota llicència Creative Commons

Europa afina els instruments de conciliació

CEChildren

Estrasburg insta Brussel·les a igualar a l’alça el dret d’europees i europeus a disposar de les mateixes possibilitats de conciliar la vida laboral, personal i familiar. El proper dia 24 de maig tres comissions es donaran cita per discutir aquesta proposta, la pròpia Comissió Europea, i la d’Ocupació i Assumptes Socials i la de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament de la Unió. En representació d’aquest, les eurodiputades Vilija Blinkevičiūtė i Tatjana Ždanoka defensaran un projecte d’informe anomenat “La creació de condicions del mercat de treball favorables per a la conciliació de la vida”.

El document respon al full de ruta i a la consulta pública de l’any 2015 sobre Un nou impuls per encarar els reptes de conciliació de la vida que afronten les famílies treballadores, que plantejava augmentar la participació de les dones en el mercat laboral i l’adaptació de les actuals polítiques de la Unió Europea envers el mercat de treball per tal d’assolir un millor equilibri de la vida personal, familiar i laboral, i enfortir alhora la igualtat de gènere en el món del treball.
Llegeix més »

Més formació, més territori


bonrtoskill_Yosuke_Morimoto_151barra365 (May 31)

L’èxit de convocatòria i participació dels darrers anys 2014 i 2015 ha consolidat el projecte formatiu de l’Àrea de Qualitat en el Treball, i ha vingut a confirmar el creixent interès professional i empresarial per la implantació de les polítiques d’igualtat i qualitat en el treball.

Enguany el programa formatiu està encara més enfocat al territori i reforça les competències relacionades amb l’elaboració de plans d’igualtat, la selecció de personal per competències i els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, la preinscripció per als quals s’obrirà pròximament.

És oberta ja la inscripció i sol·licitud de matrícula per a la formació corresponent als mesos de maig i juny. A les respectives delegacions del Govern a Tarragona i Girona tindran lloc sengles tallers presencials de Diagnosi del Pla d’igualtat a les empreses i institucions, respectivament, els dies 31 de maig i 8 de juny.

A l’oferta virtual ja es pot demanar plaça per a la segona edició del curs de formació bàsica en igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el treball, de 10 hores lectives, i el primer tram de la formació en selecció de personal per competències, un element clau per a fer efectiva la igualtat d’oportunitats de dones i homes a l’esfera laboral.

El curs, que consta de tres mòduls temàtics, ofereix una visió integral del model de competències com a sistema de selecció de personal en les organitzacions, i la seva aplicació en cada fase del procés. Està directament adreçat a representants sindicals, agents d’igualtat i personal de l’àrea de Recursos Humans, la direcció i la gerència d’empreses i institucions.

Informació, programes i inscripcions, en les pàgines web de l’AQT.

______
Imatge: Pixabay, mod. per aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons

 

Bassa, «prima inter pares»

Bassa-Parlament_01

Noblesse oblige. A escasses hores de la celebració del Dia Internacional del Treball, la consellera Dolors Bassa va ser la primera a comparèixer públicament al Parlament de Catalunya per parlar dels reptes, projectes i iniciatives del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en matèria d’igualtat. Per torns, i amb idèntic objectiu, ho faran successivament els i les seves pars de l’Executiu català dins el cicle “La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país”, una iniciativa de la presidenta Carme Forcadell, que en va presidir també l’acte inaugural.

La mesa va comptar amb la presència de Núria de Gispert, màxima autoritat de la Cambra a la legislatura anterior; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Teresa M Pitarch, i la Dra. Sara Berbel  (a esquerra i dreta, respectivament, de la imatge). Doctora en Psicologia Social i amb un amplíssim bagatge com a investigadora, conferenciant i gestora pública, Berbel va portar el pes acadèmic de l’acte, en què va demanar extremar l’esperit crític sobre la manera en què es produeix el procés de socialització de les dones a la nostra societat.

Escombres de joguina que tornen a vendre’s com a regals infantils, campanyes institucionals de contingut sexista o publicacions adreçades a un públic femení que asseguren que «endreçar casa teva millora el cutis» són, va dir, moneda comú als espais públics i els mitjans de comunicació. Correm un seriós risc, assegurà, que els prejudicis i estereotips que vehiculen aquests tipus de missatges ens passin inadvertits com a part de la normalitat i caiguem en la trampa de considera-los innocus i socialment acceptables. Referent de la recerca científica i la divulgació en aquest àmbit, Berbel va denunciar contundentment la incomprensible persistència de la bretxa salarial de gènere, a la qual responsabilitzà del fet que «la pobresa tingui nom de dona».

Podeu assistir, en diferit, a l’acte i seguir les diferents intervencions al web de Canal Parlament.

______
Imatge: Igualtat al Parlament 2016, aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons

Trencar el setge

victimaassetjament00

La darrera entrega del semestral æQual dedica el seu contingut a la necessitat de prevenir i combatre l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, la violència masclista i la trata de persones amb fins d’explotació laboral.

Aquest número 16, darrer de 2015, compta amb la participació i l’opinió de la Dra. Carolina Gala, professora de Dret del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en assetjament laboral, l’Institut Català de les Dones, la Fundació SURT i l’empresari i business angel internacional David Tomàs, CEO de Cyberclick, una empresa amb seu a Catalunya que ha vist reconeguda la seva inèdita política de personal com a Best Workplace a Espanya.

Totes aquestes informacions es completen amb un acurat informe que resum les darreres dades disponibles sobre violències de gènere a la feina a Catalunya.

Us n’animem a la lectura i a sumar-vos a les 2.500 persones que puntualment reben æQual a la seva bústia electrònica, des d’ara amb un disseny que permet consultar-lo en qualsevol dispositiu electrònic.