Bassa, «prima inter pares»

Bassa-Parlament_01

Noblesse oblige. A escasses hores de la celebració del Dia Internacional del Treball, la consellera Dolors Bassa va ser la primera a comparèixer públicament al Parlament de Catalunya per parlar dels reptes, projectes i iniciatives del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en matèria d’igualtat. Per torns, i amb idèntic objectiu, ho faran successivament els i les seves pars de l’Executiu català dins el cicle “La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país”, una iniciativa de la presidenta Carme Forcadell, que en va presidir també l’acte inaugural.

La mesa va comptar amb la presència de Núria de Gispert, màxima autoritat de la Cambra a la legislatura anterior; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Teresa M Pitarch, i la Dra. Sara Berbel  (a esquerra i dreta, respectivament, de la imatge). Doctora en Psicologia Social i amb un amplíssim bagatge com a investigadora, conferenciant i gestora pública, Berbel va portar el pes acadèmic de l’acte, en què va demanar extremar l’esperit crític sobre la manera en què es produeix el procés de socialització de les dones a la nostra societat.

Escombres de joguina que tornen a vendre’s com a regals infantils, campanyes institucionals de contingut sexista o publicacions adreçades a un públic femení que asseguren que «endreçar casa teva millora el cutis» són, va dir, moneda comú als espais públics i els mitjans de comunicació. Correm un seriós risc, assegurà, que els prejudicis i estereotips que vehiculen aquests tipus de missatges ens passin inadvertits com a part de la normalitat i caiguem en la trampa de considera-los innocus i socialment acceptables. Referent de la recerca científica i la divulgació en aquest àmbit, Berbel va denunciar contundentment la incomprensible persistència de la bretxa salarial de gènere, a la qual responsabilitzà del fet que «la pobresa tingui nom de dona».

Podeu assistir, en diferit, a l’acte i seguir les diferents intervencions al web de Canal Parlament.

______
Imatge: Igualtat al Parlament 2016, aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons

Gran país petit

PoblesPlaIg

Degué haver-hi una època en què es podia veure el campanar de Sant Joan Baptista des del de Sant Jaume Apòstol; tot plegat, a penes 4 kilòmetres separen ambdues parròquies de la Ribera de l’Ebre. Unides per una història paral·lela i compartida que arrenca amb les guerres entre els Templaris i els Entença, les poblacions de Vinebre i La Torre de l’Espanyol mostren avui a l’uníson llur compromís amb la igualtat. Els Plans d’igualtat de dones i homes aprovats pels ajuntaments de totes dues localitats figuren ja al Registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Juntament amb aquests, han realitzat el tràmit registral els municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental), Figuerola del Camp (Alt Camp) i Aitona (Segrià).

Com proclama el Pla d’igualtat de la localitat vallesana, els ens locals tenen un deure d’exemplaritat envers la igualtat real i efectiva de dones i homes, que ha de reflectir-se en llur cultura organitzativa i llurs polítiques de gestió internes. Exemplars, en efecte, han estat aquests petits ajuntaments en la determinació de crèixer, i alhora de fer crèixer el país, situant la igualtat a de les seves agendes institucionals. I pioners i generosos, val a dir, a l’hora de validar i compartir, mitjançant el Registre, treball i solucions.

Al Registre català de Plans d’Igualtat poden consultar-se també en línia els plans dels ajuntaments de Barcelona, Tarragona, Barberà del Vallès (Vallès Occidental), Sant Pol de Mar (Maresme) i Manlleu (Osona), així com el del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

______
Imatge: SenyalitzacióDani Armengol Garreta, Flickr, mod. per aeQual 2.0, sota llicència Creative Commons

Mares del Sud

Erik Schepers - There are no signposts in the sea

Europa és un continent de contrastos. Són les gèlides aigües àrtiques les que donen més caliu a la coresponsabilitat parental. I tot i així, el millor dels móns avui possibles, el de la pionera Escandinàvia, encara té pel davant un llarg recorregut per assolir la igualtat efectiva.

La legislació sueca permet que mares i pares puguin restar a casa 480 dies per curar dels seus fills i filles, rebent un subsidi de l’Estat. Ambdós progenitors poden repartir-se de manera flexible aquestes prop de 70 setmanes, però només 15 són legalment irrenunciables per al pare, que perdrà els dies de permís que no faci servir. No obstant la generosa assignació pública i altres no menyspreables bonificacions, menys del 15% dels pares suecs comparteixen el permís de forma igualitària amb les seves parelles. Les campanyes de conscienciació estan sent encara necessàries. N’hi ha qui defensa ampliar la via legal.

La casuística jurídica europea, tan variada com la idiosincràsia de cada territori, defineix un escenari en què fins i tot les nomenclatures dels permisos afegeixen dificultats per trobar magnituds parangonables. El cert és, en tot cas, que les dones del Sud europeu suporten pràcticament l’exclusiva responsabilitat de la mainada i de la seva cura, amb remuneracions i avantatges ostensiblement inferiors a les de ciutadanes de països d’altres latituds.

Una desigualtat més desigual, com palesen els darrers informes de la Comissió Europea sobre igualtat entre dones i homes (2016), i de condicions laborals d’Eurofound (2015). La Unió Europea sembla no disposar de més recursos que el de tímides propostes de curt recorregut amb què amagar les seves febleses, al temps que mira de no perdre l’autoestima amb una prosòdia combatent. Alguns països volen voler despertar, malgrat la crisi. El proppassat mes de febrer el Parlament portuguès va admetre a tràmit una iniciativa que sol·licita l’ampliació del permís de maternitat de quatre a sis mesos amb el sou íntegre.

______
Imatge: There are no signposts in the seaErik Schepers, Flickr, sota llicència Creative Commons

Invisibles abusos quotidians

SONY DSC

Invisibles entre els titulars de grosses negretes, davant els ulls de les nostres civilitzades societats modernes i democràtiques, es toleren quotidianament conductes que vulneren els drets humans més elementals. La feina, en tant que microcosmos social organitzat d’acord amb unes estructures de poder, n’és un dels escenaris més propicis.

Més enllà de la tipificació penal de determinats comportaments, la Llei d’igualtat de Catalunya afirma taxativament que tota conducta que impliqui assetjament sexual o per raó de sexe en el treball és discriminació. Una discriminació que sempre ataca les persones treballadores que es troben en una situació de més vulnerabilitat, com ara les dones. En la majoria dels casos, es tracta de diferents manifestacions de violència masclista amb diferents graus d’intensitat.

Amb un esperit més preventiu que coercitiu, la llei obliga les empreses i organitzacions a disposar de mesures de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe negociades amb les persones treballadores i a propiciar condicions de treball que siguin el tallafoc natural d’aquests comportaments indesitjables. En definitiva, de garantir organitzacions eficients i saludables, on resulta essencial endegar una inajornable tasca de conscienciació.

PIMEC, Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya,  ha volgut posar fil a l’agulla d’aquesta responsabilitat i organitza una jornada per crear consciència de l’obligatorietat legal d’elaborar i complir els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, en col·laboració del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que recentment va aprovar i publicar un protocol guia per a empreses elaborat pels agents socials, persones expertes i representants de l’Administració. L’acte comptarà amb la participació de Mireia Mata Solsona, directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

______
Imatge: CensoredBen Raynal, Flickr, mod. per aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons

Encara hi ha partit

Camp_Nou_2_.v1321348642

Les dones treballadores del FC Barcelona compten ara amb més recursos per empatar amb els homes en condicions laborals i professionals. El club ha registrat al Departament d’Empresa i Ocupació el seu Pla d’Igualtat del Personal Continu, vigent fins al 2017, que estableix accions positives per reduir la bretxa salarial entre ambdós sexes i equilibrar la presència de dones i homes en la direcció de l’empresa.

En igualtat de mèrits i capacitats, el FC Barcelona optarà per la contractació de persones del sexe menys representat en el grup professional o àrea corresponent, amb una particular atenció pel que fa als càrrecs directius i de màxima responsabilitat, on s’han determinat objectius mínims de promoció de les dones.

El Pla inclou una acurada revisió de la política retributiva i una metodologia basada en una diagnosi exhaustiva, amb què adeqüa les accions a les mancances detectades.

Podeu consultar en línia aquest document al Registre públic de Plans d’Igualtat de l’AQT.

La igualtat, constant vital

TSC-Plad'Igualtat

El Departament d’Empresa i Ocupació té registrats i certificats els plans d’Igualtat d’Oportunitats de dones i homes de Transport Sanitari de Catalunya (TSC) i Ambulàncies Condal, SLU, empresa que des de 2008 forma part del grup TSC. Tots dos plans, primers del seu sector a sumar-se al registre català, tenen com a leit motiv fonamental el compromís d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques de la empresa.

En aquest sentit, preveuen establir mesures de discriminació positiva de les dones en els processos de selecció de comandaments i efectuar una acurada revisió de les Descripcions de Llocs de Treball i del sistema retributiu per tal de detectar i corregir desigualtats no atribuïbles a factors objectius. La conciliació de la vida personal i professional de les persones treballadores és també capítol d’atenció especial del Plans.
Read More »

Municipis de principis

urbanimitat

Els ajuntaments de Barcelona, Tarragona i Manlleu han inscrit els seus respectius Plans d’Igualtat d’Oportunitats de dones i de homes en el Registre públic del Departament d’Empresa i Ocupació. Tots tres han estat negociats amb la representació sindical dels consistoris i en compten amb l’aprovació i suport.

Entre els objectius comuns a aquests plans, cal destacar la introducció de mesures per augmentar i garantir la presència equilibrada de dones i homes a totes les àrees i departaments municipals. S’hi preveuen accions de sensibilització i per assegurar la neutralitat dels sistemes d’accés i promoció professional, i, en particular, per incrementar el nombre de dones en llocs de comandament i direcció. Mesures semblants també aniran adreçades a la representació política i sindical.

Read More »

Corrent d’igualtat

cables00

El Departament d’Empresa i Ocupació acaba de registrar i certificar el Pla de Conciliació i Igualtat d’Oportunitats de dones i homes de Guerin (PCIG), empresa barcelonina amb 125 anys d’història i referent en la distribució tècnica de material elèctric a l’Estat espanyol. El PCIG pretén ésser, afirma el document, «una eina efectiva de treball» mitjançant la qual es creen les figures de l’agent i de la comissió d’igualtat com a garants de la no discriminació per raons de gènere i amb presència activa en tots els processos de l’organització.

Les principals mesures del pla van adreçades a fomentar la incorporació de les dones en l’organització i a sensibilitzar els agents externs. D’altra banda, per tal de millorar el funcionament i eficàcia de l’organització, es refermen les promocions professionals desenvolupades, protagonitzades els darrers anys per una important quantitat de dones, i s’estableix, en la definició de perfils professionals i llocs de treball, la no distinció del sexe per a l’ocupació d’un lloc de treball.
Read More »

Investigadores amb noms i cognoms

investigadores00

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha registrat el seu Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones al Departament d’Empresa i Ocupació i ja forma part del Catàleg de l’Àrea de Qualitat en el Treball. El pla conté un ampli repertori de mesures, entre les quals destaquen la potenciació de l’estabilitat laboral mitjançant la creació de plans de carrera per posició i l’adopció d’una política de visibilització de la presència femenina en la ciència, a partir del reconeixement, amb el nom complet, de l’autoria dels articles publicats a revistes científiques i a altres publicacions.

Creat com a fundació privada l’any 1995, l’IDIBGI integra grups de recerca de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona (HJT) i de la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), l’Institut Català d’ Oncologia (ICO) i l’Institut d’ Atenció Primària (IAP)/Institut Català de la Salut a Girona. Des de 2008 té caràcter públic i actualment forma part, com a centre adscrit, del programa CERCA.

Read More »

L’AQT ofereix les primeres 130 places d’Aula Virtual

L’Àrea de Qualitat en el Treball llança la seva oferta formativa 2015. Les persones interessades poden optar a les primeres 130 places per formar-se en selecció de personal per competències (70), perspectiva de gènere en els projectes europeus (30) i negociació col·lectiva de Plans d’igualtat (30). Aquest darrer curs constarà de dues edicions: maig-juny i novembre.

El programa de formació de l’AQT va lliurar 470 certificats l’any 2014, dels quals prop de la meitat van correspondre a l’Aula Virtual, que es va iniciar el darrer trimestre de forma pionera i que enguany consolida i amplia calendari i continguts.

Coneix la nostra programació de cursos en línia i preinscriu-t’hi.