Del carrer a l’agenda

 

Amb la ressaca del passat 8 de març, amb el debat coent-se en els espais de reflexió i empès per tot l’entorn social, podem afirmar que la igualtat ha arribat a la transversalització necessària per procurar-se una realitat inajornable. I, això, situa les dones com a subjectes polítics i econòmics indispensables en la presa de decisions.

Els dies previs a l’efemèride van portar, també, avenços normatius que procuren un marc legal més ampli del qual ara en som responsables, tots els agents socials, d’emplenar-lo de contingut i recursos. El Reial Decret-llei aprovat l’1 de març inclou un seguit de mesures per a garantir la igualtat entre dones i homes en l’ocupació i el treball que incorporen novetats importants en el tractament i la gestió de les mesures d’igualtat, dotze anys després de l’aprovació de la Llei 3/2007.

La finalitat d’aquest impuls normatiu és accelerar els avenços en l’àmbit de la igualtat en aquest decenni d’existència legislativa, refermant les obligacions per a les empreses i ampliant la transparència en la lluita vers la desigualtat salarial. El primer dels canvis és la obligatorietat de tenir un pla d’igualtat per a les empreses a partir de 50 persones treballadores, rebaixant aquest llindar que s’establia en 250, així com el registre obligatori d’aquests plans d’igualtat. A més, s’amplien els permisos de paternitat fins arribar a equiparar-se amb els de maternitat, en un període de tres anys.

En aquesta línia, enfront les obligacions per a les empreses, l’administració pública exerceix els seus havers, establerts també en la Llei 3/2007 i la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, pels quals facilita i promou la implantació d’aquestes mesures d’igualtat. En aquest sentit, recomanem l’ús de les eines de diagnosi i seguiment i avaluació de plans d’igualtat que posa a disposició la Direcció general d’Igualtat, essent conscients que és una responsabilitat compartida.

Enfront l’àmplia participació de les dones i els avenços legislatius com a context, la col·laboració entre les empreses i organitzacions i l’administració pública, no pot ser altra que la de cooperació estreta i front comú per a la igualtat efectiva com a resposta a la demanda irrenunciable de les dones.

 

Les matemàtiques no sumen

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) és un fet global. Segons la UNESCO, només un 28 per cent de les persones que es dediquen professionalment a la ciència i la tecnologia en el món són dones. La ciència i la igualtat de gènere formen part fonamental dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides (ONU). Encara que el nombre de dones amb estudis universitaris és ja més del 50 de la població, només el 35 per cent d’estudiants que es matriculen en carreres vinculades amb les àrees tècniques són dones.

Per tal de reduir les desigualtats i eradicar els estereotips de gènere que encara allunyen les dones i les nenes de les carreres tècniques i científiques, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar fa quatre anys l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. En aquest marc, la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Matemàtiques, va organitzar ahir, festivitat de Sant Valentí, una jornada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) centrada en posar en relleu com el paper que les dones matemàtiques han jugat al llarg de la història d’aquesta disciplina, des de l’antiguitat fins al dia d’avui, ha quedat relegat en un segon pla i com els clixés masclistes de la societat sovint desanimen nenes talentoses.

La jornada, intitulada “Matemàtiques en femení”, va tenir com a activitat central una taula rodona en què participaren Marta Casanellas (expresidenta de la Comissió Dones i Matemàtiques de la Reial Societat Espanyola de Matemàtica RSME i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya), Dolors Herbera (UAB),Eva Miranda (UPC), Helena Ramalhinho (UPF), Núria Fagella (UB) i la professora de la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea Marta Macho. El debat va tenir com a leit motivs les barreres que es troba més de la meitat del món universitari a l’hora d’accedir als nivells més elevats de l’acadèmia i de la recerca i sobre els reptes de la inclusió.

 

Llegeix més »

Guardons Macià, per la igualtat d’oportunitats

 

Els guardons, que es van iniciar el 1938, es van entregar ahir al vespre en un acte institucional al Palau de la Generalitat, amb presència de personalitats i entitats distingides per la seva contribució a l’eradicació de les desigualtats de gènere i la igualtat d’oportunitats a l’àmbit laboral, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, la millora de les relacions laborals i la integració de col·lectius més desafavorits.

La lluita per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes ha obtingut un especial reconeixement en l’atorgament de les medalles President Macià d’enguany. Per primer cop, ha estat paritari. Del total de quinze distincions, vuit dones han rebut la Medalla al Treball President Macià, per la seva trajectòria professional: Joana Agudo i Bataller, Rosa Baró Perelló, Teresa del Burgo Cayuela, Rosita Camps Franquesa, Estrella Gutiérrez Cid, Mercè Mas Quintana, Marta Purtí i Paradell. Vuit dones premiades per la seva contribució a la consecució d’una societat més justa i igualitària.

En l’apartat d’empreses i organitzacions s’han concedit cinc plaques: BJ Adaptaciones, Fundació Privada Tribunal Laboral de Catalunya, Fundació Volem Feina, Xarxa LISMIVO i la Secretaria de les Dones i Polítiques LGTBI de CCOO, aquesta última destacada pels seus 40 anys d’història i lluita per a la igualtat d’oportunitats.

La Direcció general d’Igualtat es congratula de la concessió d’aquestes distincions a les persones i entitats i els agraeix els constants esforços en favor d’una societat millor.

Marcela Lagarde: “Desmuntem el patriarcat aquí i ara”

La violència estructura i articula un sistema social i polític que permet la dominació de les dones, les nenes i les adolescents, que són les més desprotegides i invisibles”, afirma l’acadèmica, antropòloga, investigadora i activista mexicana Marcela Lagarde.

Catedràtica d’Etnologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i referent intel·lectual ineludible del feminisme a Amèrica Llatina, Lagarde va visitar Barcelona recentment per crear consciència de la peremptòria necessitat de desmuntar aquest sistema patriarcal, que, va subratllar, “està basat en molt diverses formes de violència, més enllà de la purament física”. El seu discurs és sobretot encoratjador i positiu: “No cal esperar més. Cal eradicar el patriarcat aquí i ara; i ho estem fent ja, amb accions i mesures pràctiques“, afirmà.

Un discurs encara més oportú amb motiu de les movilitzacions i manifestacions en contra de la violència masclista que tenen lloc aquests dies a tot el món. “Qualsevol violència és progressiva; continua on ha acabat l’episodi anterior”, adverteix Lagarde, que reclama a les legislacions formació obligatòria perquè les dones i les nenes puguin enfrontar i rebutjar qualsevol forma d’agressió.

“Els homes no poden ser invisibilitats com a actors de la violència”, assegura, d’una violència que depassa les agressions físiques i el maltractament psicològic, on les lleis han posat fonamentalment el focus. A banda de la violència familiar, de parella, denuncia, cal prendre consciència de que existeixen altres formes de violència, com ara la “comunitària, com l’assetjament i les agressions que les dones i les joves pateixen al carrer durant les festes i celebracions; l’econòmica, amb feines no remunerades o en condicions laborals inacceptables, i que representa una autèntica expropiació encoberta, o la institucional, que permet la impunitat dels agressors”.

No n’hi ha prou amb la desconstrucció d’aquest paradigma patriarcal, sosté. “Cal desmuntar-lo, demolir-lo completament. Perquè totes les violències són vitals perquè el sistema es reprodueixi”.

Teòrica i política, Lagarde va encunyat el terme feminicidi, que, durant la seva etapa com a diputada al Parlament mexicà, va aconseguir introduir en el Codi Penal Federal i va promoure a la Llei general d’accés de les dones a una vida lliure de violència. També va impulsar la Llei de protecció dels drets de nenes, nens i adolescents, la Llei federal per prevenir i eliminar la discriminació, la Llei per prevenir i sancionar el tràfic de persones i la Llei general per a la igualtat entre dones i homes.

Imatge: J. Marcos, sota llicència Creative Commons CC BY-SA 4.0.

Qualsevol precarietat passada fou millor?

Les dones de menys de 40 anys treballen en pitjors condicions laborals que les seves mares. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que compara la vida laboral de 22 generacions nascudes entre 1957 i 1978, denuncia un “imparable augment” del temps de precarietat laboral a l’Estat espanyol en els darrers 30 anys. Unes condicions que empitjoren encara més per a les dones. Les nascudes en 1957 passaven 1,4 anys en precari entre els 30 i els 39 anys, mentre que les nascudes a finals del 70 n’han passat ja 3,5, és a dir, gairebé la meitat de la seva vida activa com a adultes joves.

I si bé per als homes la xifra es duplica (de 0,8 a 2,1 anys), el cert és que la bretxa entre homes i dones no ha deixat d’eixamplar-se, especialment entre les persones nascudes a partir de 1972.  Així, en la generació nascuda en 1978, les dones viuen dos anys més que els homes en condicions laborals d’incertesa i temporalitat. I encara és més rellevant que per a les dones l’educació ni tan sols representa una garantia per evita-les. Les dones amb alts nivells de formació han vist perllongar-se dos anys la seva vida laboral en ocupació precària. Justament el doble que els homes.

L’estudi, elaborat per les investigadores Mariona Lozano i Elisenda Rentería, ha estat publicat a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques sota el títol “L’imparable augment dels anys en precarietat laboral dels adults joves a Espanya 1987-2017″. A les conclusions, les autores afirmen que aquesta vulnerabilitat, que incideix especialment en el cas de les dones, torna a posar de manifest, un cop més, la desigualtat de dones i homes com un dels gran reptes de la nostra societat.

El treball de Lozano i Rentería demostra que aquesta realitat “dificulta l’entrada plena a la vida adulta i posposa la seva emancipació, l’assoliment de la independència econòmica, la formació de parelles estables, el matrimoni i el naixement dels fills”. La precarietat laboral, especialment a aquestes edats, hi afegeixen, és un malbaratament de recursos inassumible “ni en termes de cotitzacions ni en termes de fecunditat frustrada, o de frustració personal de tota una generació”. “La participació laboral de la dona”, asseguren, “ha estat identificada com un dels paràmetres més rellevants per a l’increment de l’edat mitjana a la maternitat”. No obstant això, és l’augment de les condicions de temporalitat i inseguretat el que fa que aquesta es posposi encara més.

 

El feminisme continental fa ple al Parlament

El parlamentarisme europeu camina fermament cap a la plena igualtat de dones i homes en l’àmbit institucional. Una de les darreres iniciatives del Parlament de la Unió és The Brussels Binder, una plataforma que té com a objectiu equilibrar la balança de sexes entre els oradors que participin en tots els esdeveniments i debats organitzats per aquesta institució. Segons dades d’EU Panell Watch, en els 299 debats celebrats a Brussel·les per institucions i organismes privats al juny del 2016, només 506 participants eren dones, enfront d’uns 1000 homes. Un 21% tenia només ponents masculins i tan sols un 34 % va registrar paritat de sexes entre les persones intervinents.

Totes les institucions, amb independència del seu àmbit d’actuació, han pres plena consciència de que han d’esdevenir, per se, referents per a la societat en què desenvolupen llur gestió. Parlaments i governs nacionals i locals europeus, institucions i empreses estan esmerçant esforços i recursos per fer realitat la igualtat d’oportunitats de dones i homes al si de llur organitzacions. I ser-ne, al capdavall, exemple i referent d’aquesta consciència.

Així, el repte d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes ocupa avui dia els primers llocs de les agendes polítiques i institucionals a tot Europa. Hi ha un acord unànime de que es tracta d’un objectiu ja inajornable. La Cambra legislativa catalana acull la setmana vinent sengles sessions que tenen el feminisme com a element vertebrador de la vida parlamentària i institucional al nostre país. La primera, de caràcter intern, tindrà lloc el proper 17 de setembre. La segona, el dia 18, especialment dedicada a les institucions i governs locals, comptarà amb prestigioses expertes en temes d’igualtat en l’àmbit institucional i en polítiques públiques a Europa.

 

Llegeix més »

Hi són, les dones?

 

 

 

Noranta-un són els anys que han passat des que Benjamin Couprie va prendre aquesta fotografia al Congrés Solvay. Entre les cares dels principals científics que hi apareixen, en sobresurt una a primera fila: la de la Marie Curie, la única assistent dona a la conferència durant molts anys.

Al 2015, gairebé noranta anys després de la imatge, l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar que el dia 11 de febrer se celebrés el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Els objectius eren clars: donar visibilitat a les dones del camp científic i lluitar contra la permanència de la situació, doncs les barreres per accedir a la investigació i els estereotips de gènere que les  allunyen, continuen existint.

 

Llegeix més »

Innovadones

La Comissió Europea (CE) ha obert el termini de presentació de candidatures per als propers Premis a les Dones Innovadores europees, que reconeixen el lideratge d’emprenedores responsables de posar al mercat productes o serveis innovadors. El tribunal en valorarà, juntament amb l’originalitat, l’impacte econòmic i social de la innovació, i el potencial de les candidates per empoderar altres dones com a líders i emprenedores.

Segons destaca la CE a les bases del concurs, “les dones estan poc representades pel que fa a la creació d’empreses innovadores i aquest és un potencial no explotat que Europa necessita explotar per optimitzar tots els recursos disponibles per mantenir-se competitiva i trobar solucions als nostres reptes socials”.

El premi es divideix en quatre categories: tres primers premis, de 100.000, 50.000 i 30.000 euros, respectivament, i una quarta anomenada Rising Innovator Award, dotada amb  20.000 euros, per a emprenedores de menys de 30 anys d’edat.

L’any 2014 el tercer premi va recaure en Ana Maiques, cofundadora d’StarLab, una empresa radicada en Barcelona especialitzada en la creació de productes i serveis en l’àmbit de la neurociència i el sector espacial. 

El concurs està obert a dones de tota la Unió Europea (o país associat a l’Horitzó 2020) que hagin “fundat una empresa d’èxit i hagin portat la innovació al mercat” i a aquelles que s’hagin beneficiat de finançament de recerca i desenvolupament des del sector públic o privat. La data límit per a presentar candidatures és el 15 de novembre de 2017. La decisió del jurat amb els noms de les guanyadores està prevista pel primer trimestre de 2018.

_
Imatge: European Comission.

Estereo-tipes

Un dels aspectes que caracteritza els estereotips de gènere és el de constituir profecies autocomplertes. Així ho palesen les darreres investigacions sobre la influència dels rols de gènere i els estereotips en les opcions d’estudi de noies i nois i sobre com unes i altres valoren les pròpies habilitats. A pocs dies de començar el curs acadèmic, és particularment pertinent recordar-les.

El grup de recerca GenTIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estudiat amb profusió la bretxa de gènere en motivacions acadèmiques i l’autoconcepte de capacitat. Aquests estudis mostren que les joves es consideren menys competitives que els seus companys en assignatures tradicionalment vinculades als àmbits científics i tecnològics, malgrat tenir qualificacions acadèmiques comparables i fins i tot superiors als nois.

Així, els estereotips de gènere es perpetuen mitjançant la segregació vocacional. El poder d’assumpció dels rols prefigurats és de tal magnitud que, només la conversió nominal dels estudis superiors d’informàtica en Enginyeria va ser suficient perquè caigués notablement el nombre de sol·licituds de matrícula de les noies. Avui n’hi una una per cada nou nois.

La UOC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja treballen conjuntament per desmuntar el fals prejudici que allunya les dones d’aquests estudis. Aquests dies, 200 dones TIC d’arreu del món s’han reunit a la UPC amb motiu del Congrés wonENcourage, organitzat per l’Association for Computing Machinery (ACM) i la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i que ha comptat amb la presència de la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona.

El curs 2017-2018 la UPC investirà doctora ‘honoris causa’ la matemàtica nord-americana Margaret Hamilton, pionera en la utilització del terme ‘enginyeria del software’, ara fa 50 anys, durant les primeres missions Apol·lo de la NASA. La proposta s’emmarca en la celebració del 40è aniversari de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i vol ser també un homenatge a una professional que va treballar en un entorn totalment masculí i que va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica.

_
Imatge: Rene Passet, Silvia B, Flickr, amb llicència Creative Commons.

Efectes efectius

Ÿ

Durant els dos primers anys de vigència de la Llei catalana d’igualtat, la Direcció General d’Igualtat (DGI) ha donat suport a més de 3.000 empreses perquè incorporin plans d’igualtat a les seves organitzacions. En l’actualitat, en el Registre públic de Plans d’igualtat consten 125 plans registrats o en procés d’inscripció o validació, els efectes dels quals beneficien 110.000 treballadors i treballadores.

Aquesta i altres accions han estat possibles gràcies a un increment exponencial del pressupost per al foment de la igualtat de dones i homes en el treball. Els recursos pràcticament s’han multiplicat per 15 en els dos darrers exercicis, passant de 41.000 a més de 600.000 euros.

Són dades que han presentat en roda de premsa el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, i la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, qui ha fet un balanç de les polítiques de la seva responsabilitat. D’aquestes, n’ha destacat particularment les que s’executen en col·laboració amb ajuntaments i entitats municipalistes, que considera “cabdals com a miralls i catalitzadors de la igualtat a tot el territori”.

“La inclusió de les polítiques d’igualtat en el Contracte programa amb els ens locals”, ha afirmat, “ha permès augmentar notablement la formació de professionals. Durant 2015 i 2016  els ens locals van formar en igualtat a un total de 4.304 persones de les seves plantilles, un 2.000 cada any. La previsió per a 2017 assoleix la xifra de 10.000 persones beneficiàries d’aquesta formació”.

 

Llegeix més »