Categoria: Europa al dia

Europa al dia

Setge a la bretxa

aeQual_2.0Deixa un comentari

 

“La igualtat no arribarà per si sola”. Això és el que va dir Rósa Guðrún Erlingsdóttir, la cap de la unitat d’Igualtat del Departament de Benestar d’Islàndia, com a resposta a la pregunta de si calia legislar. I és que el 2018 ha començat molt actiu en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la lluita contra la bretxa salarial al continent europeu.

A principis d’any, Islàndia estrenava una normativa pionera per prohibir, per llei, l’existència i persistència de bretxa salarial a les empreses. Al país nòrdic, qualsevol companyia de més de 25 persones treballadores haurà d’auditar i certificar la igualtat salarial. La norma, a més, contempla sancions en el cas que existeixi bretxa salarial a l’organització i un sistema de càlcul salarial resultant del sumatori d’uns valors assignats a cada tasca que desenvolupi cada persona treballadora.

Una línia similar, encara que menys ambiciosa, és la que ha entrat en vigor, aquest febrer, a Alemanya: les treballadores podran saber quant guanyen els seus companys homes per realitzar un treball igual. La llei també obliga a les empreses de més de 500 persones en plantilla a fer informes periòdics sobre igualtat salarial. Aquests informes públics sobre la bretxa existent a l’empresa també són la proposta del Regne Unit, que entrarà en vigor el proper mes d’abril i que obliga a les empreses de més de 250 persones a retre comptes sobre la bretxa salarial existent i el pla d’acció per fer-hi front.

 

Llegeix més »

Innovadones

aeQual_2.0Deixa un comentari

La Comissió Europea (CE) ha obert el termini de presentació de candidatures per als propers Premis a les Dones Innovadores europees, que reconeixen el lideratge d’emprenedores responsables de posar al mercat productes o serveis innovadors. El tribunal en valorarà, juntament amb l’originalitat, l’impacte econòmic i social de la innovació, i el potencial de les candidates per empoderar altres dones com a líders i emprenedores.

Segons destaca la CE a les bases del concurs, “les dones estan poc representades pel que fa a la creació d’empreses innovadores i aquest és un potencial no explotat que Europa necessita explotar per optimitzar tots els recursos disponibles per mantenir-se competitiva i trobar solucions als nostres reptes socials”.

El premi es divideix en quatre categories: tres primers premis, de 100.000, 50.000 i 30.000 euros, respectivament, i una quarta anomenada Rising Innovator Award, dotada amb  20.000 euros, per a emprenedores de menys de 30 anys d’edat.

L’any 2014 el tercer premi va recaure en Ana Maiques, cofundadora d’StarLab, una empresa radicada en Barcelona especialitzada en la creació de productes i serveis en l’àmbit de la neurociència i el sector espacial. 

El concurs està obert a dones de tota la Unió Europea (o país associat a l’Horitzó 2020) que hagin “fundat una empresa d’èxit i hagin portat la innovació al mercat” i a aquelles que s’hagin beneficiat de finançament de recerca i desenvolupament des del sector públic o privat. La data límit per a presentar candidatures és el 15 de novembre de 2017. La decisió del jurat amb els noms de les guanyadores està prevista pel primer trimestre de 2018.

_
Imatge: European Comission.

Estereo-tipes

aeQual_2.0Deixa un comentari

Un dels aspectes que caracteritza els estereotips de gènere és el de constituir profecies autocomplertes. Així ho palesen les darreres investigacions sobre la influència dels rols de gènere i els estereotips en les opcions d’estudi de noies i nois i sobre com unes i altres valoren les pròpies habilitats. A pocs dies de començar el curs acadèmic, és particularment pertinent recordar-les.

El grup de recerca GenTIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estudiat amb profusió la bretxa de gènere en motivacions acadèmiques i l’autoconcepte de capacitat. Aquests estudis mostren que les joves es consideren menys competitives que els seus companys en assignatures tradicionalment vinculades als àmbits científics i tecnològics, malgrat tenir qualificacions acadèmiques comparables i fins i tot superiors als nois.

Així, els estereotips de gènere es perpetuen mitjançant la segregació vocacional. El poder d’assumpció dels rols prefigurats és de tal magnitud que, només la conversió nominal dels estudis superiors d’informàtica en Enginyeria va ser suficient perquè caigués notablement el nombre de sol·licituds de matrícula de les noies. Avui n’hi una una per cada nou nois.

La UOC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja treballen conjuntament per desmuntar el fals prejudici que allunya les dones d’aquests estudis. Aquests dies, 200 dones TIC d’arreu del món s’han reunit a la UPC amb motiu del Congrés wonENcourage, organitzat per l’Association for Computing Machinery (ACM) i la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i que ha comptat amb la presència de la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona.

El curs 2017-2018 la UPC investirà doctora ‘honoris causa’ la matemàtica nord-americana Margaret Hamilton, pionera en la utilització del terme ‘enginyeria del software’, ara fa 50 anys, durant les primeres missions Apol·lo de la NASA. La proposta s’emmarca en la celebració del 40è aniversari de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i vol ser també un homenatge a una professional que va treballar en un entorn totalment masculí i que va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica.

_
Imatge: Rene Passet, Silvia B, Flickr, amb llicència Creative Commons.

Una corresponsabilitat que ja crema

aeQual_2.0Deixa un comentari

tasquesdomestiques00

La Sisena Enquesta Europea sobre Condicions de Treball d’Eurofound revela que les dones segueixen fent la major part del treball no remunerat relacionat amb les tasques de cura i de la llar. Una dedicació que augmenta extraordinàriament amb l’arribada de fills i filles.

A les llars sense criatures, les dones passen 36 hores a la setmana realitzant un treball remunerat i 12 ocupant-se de les tasques domèstiques i de cura de les persones. Per contra, els homes dediquen una mitjana de 40 hores per setmana al treball remunerat i 5 a exercir la seva quota de corresponsabilitat domèstica.

Si a la llar hi ha menors, la situació laboral per a les dones canvia, però en un sentit invers, reduint dràsticament les seves hores a l’àmbit laboral i augmentant exponencialment la seva contribució a les tasques de cura i de la llar  En aquest cas, els homes també incrementen les seves hores de treball no remunerat a casa, però molt menys que les dones.

Les xifres són concloents i contundents: en les llars en què el fill o filla de menor edat té menys de set anys, les dones passen 32 hores a la setmana en una feina remunerada i dediquen 39 al treball no remunerat de la llar. Els homes, en canvi, dediquen 41 hores a la seva feina remunerada i 15 a les tasques domèstiques i de cura. A mesura que la mainada creix, decreixen les hores que dones i homes empren per a atendre els deures familiars, però la desproporció de corresponsabilitat es manté pràcticament idèntica.

 

Llegeix més »

Transparència salarial, antídot de la bretxa

aeQual_2.0Deixa un comentari

transparencia-salarial

Alemanya trenca el tabú del salari com a matèria reservada. Les dones que treballin en empreses amb plantlles de més de 200 persones podran sol·licitar informació sobre els emoluments que hi perceben els homes que ocupen llocs i posicions equivalents.

A més a més, les empreses de més de 500 persones empleades estaran obligades a informar periòdicament sobre l’evolució de la igualtat de gènere i la igualtat de remuneració en l’organització. La mesura afectarà 14 milions de persones treballadores, fins i tot a les del sector públic.

Aquestes són les principals mesures del projecte de llei que el gabinet federal alemany ha aprovat recentment en favor de més igualtat salarial entre homes i dones. Uns avenços que impliquen el reconeixement d’un dret individual a la informació per als treballadors i treballadores. La titular del Ministeri de Dona i Famílies d’aquell país, Manuela Schwesig, que ha elaborat el projecte de llei, confia que aquesta ampliació de drets laborals redundi en un canvi cultural en les empreses, segons informa el rotatiu Zeit Online, “i, juntament amb la introducció de quotes de dones en els consells d’administració, en un país amb més justícia social”.

______
Imatge: Dirk Vorderstrasse, Wikimedia, sota llicència Creative Commons

Una bretxa de 370 bilions

aeQual_2.0Deixa un comentari

eurobretxa01

Europa perd cada any el 2,8 del seu PIB a causa de les desigualtats entre dones i homes al mercat de treball. Un recent informe d’Eurofound presentat a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu calcula en 370 bilions d’euros anuals la pèrdua d’ingressos i les despeses socials als Estats membres de la Unió Europea. L’estudi, que porta per títol La bretxa d’ocupació de gènere: reptes i solucions i compendia dades de 2013, reflecteix que malgrat s’ha produït un augment de la taxa d’activitat femenina a Europa durant la darrera crisi financera, encara es manté una significativa bretxa del 10 per cent entre homes i dones.

A nivell individual, el cost de l’exclusió de les dones al mercat de treball al llarg de la seva vida útil –d’acord amb el document– es situa entre l’1,2 i els 2 milions d’euros, depenent del seu nivell d’educació i formació. Aquesta bretxa entre homes i dones se sobreposa a la salarial, que desafavoreix les dones que, tot i haver accedit al mercat de treball, es troben en condicions de precarietat i desequilibri retributiu.

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona pretenen visualitzar aquesta situació de discriminació amb la Jornada Igualtat salarial. Els quids i la qüestió. L’acte, que tindrà lloc a l’Auditori Meier del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), té com a element simbòlic la data del 3 de novembre com aquella al voltant de la qual les dones deixen de percebre el salari que els seus companys homes, fent una feina d’igual valor, cobren fins al 31 de desembre.

______
Imatge: Euros, Imatges Money, Flickr, mod. per aeQual_2.0. sota llicència Creative Commons

NEETscape

aeQual_2.0Deixa un comentari

fashion-person-hands-woman

Sense feina, estudis o formació. Són les característiques d’un massa gran percentatge de persones entre 15 i 24 anys que la Unió Europea ha lexicalitzat en les sigles NEET. Per parlar de polítiques que ajudin el jovent a fugir d’aquesta realitat, convé no traduir-les de l’anglès per evitar els prejudicis pejoratius de l’equivalent en català, ni-ni.

El darrer estudi d’Eurofound, que mira d’aportar dades útils per millorar les receptes comunitàries que encaren aquesta realitat, confirma bona part de les ja conegudes. Entre d’altres que malgrat Espanya es troba, en nivells d’ocupació, prop de la mitjana del continent, la situació del mercat de treball juvenil presenta trets negatius diferencials. Els joves són tan sols un 17 per cent de la població activa; només un/a de cada tres té feina i un/a de cada tres és NEET. D’aquests, prop del 40 per cent està en situació d’atur de llarga durada.

Altres dades de l’estudi, però, resulten especialment rellevants i reveladores, sobretot quan l’anàlisi incorpora la perspectiva de gènere. En 2013, les dones constituïen el 47,1 per cent del conjunt de NEETs a Espanya, el percentatge més baix de dones registrat en tots els Estats membres. Però, no obstant això, hi alguns aspectes que enfosqueixen aquest aparent lideratge.

 

Llegeix més »

Europa afina els instruments de conciliació

aeQual_2.0Deixa un comentari

CEChildren

Estrasburg insta Brussel·les a igualar a l’alça el dret d’europees i europeus a disposar de les mateixes possibilitats de conciliar la vida laboral, personal i familiar. El proper dia 24 de maig tres comissions es donaran cita per discutir aquesta proposta, la pròpia Comissió Europea, i la d’Ocupació i Assumptes Socials i la de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament de la Unió. En representació d’aquest, les eurodiputades Vilija Blinkevičiūtė i Tatjana Ždanoka defensaran un projecte d’informe anomenat “La creació de condicions del mercat de treball favorables per a la conciliació de la vida”.

El document respon al full de ruta i a la consulta pública de l’any 2015 sobre Un nou impuls per encarar els reptes de conciliació de la vida que afronten les famílies treballadores, que plantejava augmentar la participació de les dones en el mercat laboral i l’adaptació de les actuals polítiques de la Unió Europea envers el mercat de treball per tal d’assolir un millor equilibri de la vida personal, familiar i laboral, i enfortir alhora la igualtat de gènere en el món del treball.
Llegeix més »

Mares del Sud

aeQual_2.0Deixa un comentari

Erik Schepers - There are no signposts in the sea

Europa és un continent de contrastos. Són les gèlides aigües àrtiques les que donen més caliu a la coresponsabilitat parental. I tot i així, el millor dels móns avui possibles, el de la pionera Escandinàvia, encara té pel davant un llarg recorregut per assolir la igualtat efectiva.

La legislació sueca permet que mares i pares puguin restar a casa 480 dies per curar dels seus fills i filles, rebent un subsidi de l’Estat. Ambdós progenitors poden repartir-se de manera flexible aquestes prop de 70 setmanes, però només 15 són legalment irrenunciables per al pare, que perdrà els dies de permís que no faci servir. No obstant la generosa assignació pública i altres no menyspreables bonificacions, menys del 15% dels pares suecs comparteixen el permís de forma igualitària amb les seves parelles. Les campanyes de conscienciació estan sent encara necessàries. N’hi ha qui defensa ampliar la via legal.

La casuística jurídica europea, tan variada com la idiosincràsia de cada territori, defineix un escenari en què fins i tot les nomenclatures dels permisos afegeixen dificultats per trobar magnituds parangonables. El cert és, en tot cas, que les dones del Sud europeu suporten pràcticament l’exclusiva responsabilitat de la mainada i de la seva cura, amb remuneracions i avantatges ostensiblement inferiors a les de ciutadanes de països d’altres latituds.

Una desigualtat més desigual, com palesen els darrers informes de la Comissió Europea sobre igualtat entre dones i homes (2016), i de condicions laborals d’Eurofound (2015). La Unió Europea sembla no disposar de més recursos que el de tímides propostes de curt recorregut amb què amagar les seves febleses, al temps que mira de no perdre l’autoestima amb una prosòdia combatent. Alguns països volen voler despertar, malgrat la crisi. El proppassat mes de febrer el Parlament portuguès va admetre a tràmit una iniciativa que sol·licita l’ampliació del permís de maternitat de quatre a sis mesos amb el sou íntegre.

______
Imatge: There are no signposts in the sea, Erik Schepers, Flickr, sota llicència Creative Commons

Childlessness

aeQual_2.0Deixa un comentari

WayneMcFall, Salty Baby Bottle

Des de l’inici de la crisi econòmica, la natalitat decreix a la Unió Europea a un ritme constant que frega ja el 2 per cent. Els darrers indicadors d’Eurostat evidencien un descens més acusat a l’est i al sud del continent. L’any 2014 Estat espanyol registrà la meitat de naixements que el més fèrtil del continent, Alemanya (819.300), i tan sols 50.000 més que Polònia.

El rerefons d’aquest fenomen, històricament paral·lel a tota davallada del PIB, està determinat per la complexitat mateixa de les societats occidentals contemporànies. Els estudis existents −diversos, dispersos i, sobretot, parcials− no permeten objectivar encara una radiografia multifocal d’aquesta realitat. Al capdavall, l’avenç tecnològic i l’abandonament de patrons morals tradicionals, han fet esdevenir la procreació, en una gran majoria dels casos, un fet voluntari.

Però més enllà dels factors biològics −com ara l’augment de la infertilitat a Occident− i d’altres d’ideològics que determinen l’elecció reproductiva dels individus, les investigacions més recents han aïllat algunes causes relacionades amb la desigualtat de gènere que mereixen comentari i reflexió.
Llegeix més »