Dades i…acció!

El mercat laboral, per a les dones, té unes característiques que defineixen i afecten les seves retribucions: taxa d’activitat i ocupació inferior a la dels homes, taxa d’atur més elevada, major parcialitat i temporalitat, discriminacions salarials i concentració en sectors  i posicions menys remunerats. Conceptualment, es pot resumir en existència de segregació vertical i horitzontal, temporalitat, sostre de vidre i terra enganxifós, bretxa salarial i, en definitiva, major precarietat en el present i pobresa en el futur.

Ahir, 17 de febrer, el conseller Chakir El Homrani va presentar l’informe anual l’Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya, elaborat per l’Observatori del Treball i del Model Productiu. Aquest informe segueix l’evolució de la bretxa salarial, la manifestació més directa de totes aquestes característiques del mercat laboral femení. Segons les dades analitzades, la bretxa salarial de gènere, per al 2017, va ser del 23%, només quatre dècimes menys que al 2016. Una evolució que, com va dir el mateix conseller, és inadequada i il·lògica.

Una de les dades més sobreeixides de l’informe d’enguany és la que mostra l’existència d’un ferm terra enganxifós en el mercat laboral femení: el 50% de les dones té un sou de menys de 18.800€  mentre que, en el cas dels homes, aquest import el guanyen només el 25%. Aquesta dada és especialment preocupant per la incidència directa en la pobresa femenina.

La Directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, un cop finalitzada la presentació de les dades de l’informe anual, va posar l’èmfasi en les eines que s’estan creant per a erradicar aquesta greu discriminació i va entomar el deure de posar-hi acció amb la presentació d’una eina de Registre salarial, dissenyada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

El Registre salarial amb els valors mitjans dels salaris, complements salarials i percepcions extrasalarials, desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories o llocs de treball iguals o d’igual valor, i accessible a les persones treballadores mitjançant la representació legal de la plantilla, esdevé obligatori per a totes les empreses, després de l’aprovació del Reial Decret-llei 6/2019, d’ 1 de març, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació. A més, el Reial decret-llei rebaixa el llindar de l’obligatorietat de tenir pla d’igualtat a les empreses a partir de 50 persones treballadores i n’estableix la obligatorietat de registrar-lo.  

L’eina de Registre salarial es compon d’una guia per a la seva elaboració i el càlcul de la bretxa, uns fulls de càlcul per facilitar-ne el procés i el document de registre salarial on queda establerta quina és, si n’hi ha, la bretxa salarial de gènere. A més, la norma estableix que, en el cas que sigui d’una diferència superior al 25% entre homes i dones, s’haurà d’incloure una justificació on s’exposin les causes, que no poden respondre, en cap cas, a raons de sexe.

Aquest nou instrument, que es va presentar en el marc de l’exposició de l’informe de bretxa de gènere del 2017, estarà disponible al web de la Direcció General d’Igualtat a partir de l’1 de març de 2020.

Les matemàtiques no sumen

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) és un fet global. Segons la UNESCO, només un 28 per cent de les persones que es dediquen professionalment a la ciència i la tecnologia en el món són dones. La ciència i la igualtat de gènere formen part fonamental dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides (ONU). Encara que el nombre de dones amb estudis universitaris és ja més del 50 de la població, només el 35 per cent d’estudiants que es matriculen en carreres vinculades amb les àrees tècniques són dones.

Per tal de reduir les desigualtats i eradicar els estereotips de gènere que encara allunyen les dones i les nenes de les carreres tècniques i científiques, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar fa quatre anys l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. En aquest marc, la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Matemàtiques, va organitzar ahir, festivitat de Sant Valentí, una jornada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) centrada en posar en relleu com el paper que les dones matemàtiques han jugat al llarg de la història d’aquesta disciplina, des de l’antiguitat fins al dia d’avui, ha quedat relegat en un segon pla i com els clixés masclistes de la societat sovint desanimen nenes talentoses.

La jornada, intitulada “Matemàtiques en femení”, va tenir com a activitat central una taula rodona en què participaren Marta Casanellas (expresidenta de la Comissió Dones i Matemàtiques de la Reial Societat Espanyola de Matemàtica RSME i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya), Dolors Herbera (UAB),Eva Miranda (UPC), Helena Ramalhinho (UPF), Núria Fagella (UB) i la professora de la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea Marta Macho. El debat va tenir com a leit motivs les barreres que es troba més de la meitat del món universitari a l’hora d’accedir als nivells més elevats de l’acadèmia i de la recerca i sobre els reptes de la inclusió.

 

Llegeix més »

Guardons Macià, per la igualtat d’oportunitats

 

Els guardons, que es van iniciar el 1938, es van entregar ahir al vespre en un acte institucional al Palau de la Generalitat, amb presència de personalitats i entitats distingides per la seva contribució a l’eradicació de les desigualtats de gènere i la igualtat d’oportunitats a l’àmbit laboral, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, la millora de les relacions laborals i la integració de col·lectius més desafavorits.

La lluita per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes ha obtingut un especial reconeixement en l’atorgament de les medalles President Macià d’enguany. Per primer cop, ha estat paritari. Del total de quinze distincions, vuit dones han rebut la Medalla al Treball President Macià, per la seva trajectòria professional: Joana Agudo i Bataller, Rosa Baró Perelló, Teresa del Burgo Cayuela, Rosita Camps Franquesa, Estrella Gutiérrez Cid, Mercè Mas Quintana, Marta Purtí i Paradell. Vuit dones premiades per la seva contribució a la consecució d’una societat més justa i igualitària.

En l’apartat d’empreses i organitzacions s’han concedit cinc plaques: BJ Adaptaciones, Fundació Privada Tribunal Laboral de Catalunya, Fundació Volem Feina, Xarxa LISMIVO i la Secretaria de les Dones i Polítiques LGTBI de CCOO, aquesta última destacada pels seus 40 anys d’història i lluita per a la igualtat d’oportunitats.

La Direcció general d’Igualtat es congratula de la concessió d’aquestes distincions a les persones i entitats i els agraeix els constants esforços en favor d’una societat millor.

Marcela Lagarde: “Desmuntem el patriarcat aquí i ara”

La violència estructura i articula un sistema social i polític que permet la dominació de les dones, les nenes i les adolescents, que són les més desprotegides i invisibles”, afirma l’acadèmica, antropòloga, investigadora i activista mexicana Marcela Lagarde.

Catedràtica d’Etnologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i referent intel·lectual ineludible del feminisme a Amèrica Llatina, Lagarde va visitar Barcelona recentment per crear consciència de la peremptòria necessitat de desmuntar aquest sistema patriarcal, que, va subratllar, “està basat en molt diverses formes de violència, més enllà de la purament física”. El seu discurs és sobretot encoratjador i positiu: “No cal esperar més. Cal eradicar el patriarcat aquí i ara; i ho estem fent ja, amb accions i mesures pràctiques“, afirmà.

Un discurs encara més oportú amb motiu de les movilitzacions i manifestacions en contra de la violència masclista que tenen lloc aquests dies a tot el món. “Qualsevol violència és progressiva; continua on ha acabat l’episodi anterior”, adverteix Lagarde, que reclama a les legislacions formació obligatòria perquè les dones i les nenes puguin enfrontar i rebutjar qualsevol forma d’agressió.

“Els homes no poden ser invisibilitats com a actors de la violència”, assegura, d’una violència que depassa les agressions físiques i el maltractament psicològic, on les lleis han posat fonamentalment el focus. A banda de la violència familiar, de parella, denuncia, cal prendre consciència de que existeixen altres formes de violència, com ara la “comunitària, com l’assetjament i les agressions que les dones i les joves pateixen al carrer durant les festes i celebracions; l’econòmica, amb feines no remunerades o en condicions laborals inacceptables, i que representa una autèntica expropiació encoberta, o la institucional, que permet la impunitat dels agressors”.

No n’hi ha prou amb la desconstrucció d’aquest paradigma patriarcal, sosté. “Cal desmuntar-lo, demolir-lo completament. Perquè totes les violències són vitals perquè el sistema es reprodueixi”.

Teòrica i política, Lagarde va encunyat el terme feminicidi, que, durant la seva etapa com a diputada al Parlament mexicà, va aconseguir introduir en el Codi Penal Federal i va promoure a la Llei general d’accés de les dones a una vida lliure de violència. També va impulsar la Llei de protecció dels drets de nenes, nens i adolescents, la Llei federal per prevenir i eliminar la discriminació, la Llei per prevenir i sancionar el tràfic de persones i la Llei general per a la igualtat entre dones i homes.

Imatge: J. Marcos, sota llicència Creative Commons CC BY-SA 4.0.

Qualsevol precarietat passada fou millor?

Les dones de menys de 40 anys treballen en pitjors condicions laborals que les seves mares. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que compara la vida laboral de 22 generacions nascudes entre 1957 i 1978, denuncia un “imparable augment” del temps de precarietat laboral a l’Estat espanyol en els darrers 30 anys. Unes condicions que empitjoren encara més per a les dones. Les nascudes en 1957 passaven 1,4 anys en precari entre els 30 i els 39 anys, mentre que les nascudes a finals del 70 n’han passat ja 3,5, és a dir, gairebé la meitat de la seva vida activa com a adultes joves.

I si bé per als homes la xifra es duplica (de 0,8 a 2,1 anys), el cert és que la bretxa entre homes i dones no ha deixat d’eixamplar-se, especialment entre les persones nascudes a partir de 1972.  Així, en la generació nascuda en 1978, les dones viuen dos anys més que els homes en condicions laborals d’incertesa i temporalitat. I encara és més rellevant que per a les dones l’educació ni tan sols representa una garantia per evita-les. Les dones amb alts nivells de formació han vist perllongar-se dos anys la seva vida laboral en ocupació precària. Justament el doble que els homes.

L’estudi, elaborat per les investigadores Mariona Lozano i Elisenda Rentería, ha estat publicat a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques sota el títol “L’imparable augment dels anys en precarietat laboral dels adults joves a Espanya 1987-2017″. A les conclusions, les autores afirmen que aquesta vulnerabilitat, que incideix especialment en el cas de les dones, torna a posar de manifest, un cop més, la desigualtat de dones i homes com un dels gran reptes de la nostra societat.

El treball de Lozano i Rentería demostra que aquesta realitat “dificulta l’entrada plena a la vida adulta i posposa la seva emancipació, l’assoliment de la independència econòmica, la formació de parelles estables, el matrimoni i el naixement dels fills”. La precarietat laboral, especialment a aquestes edats, hi afegeixen, és un malbaratament de recursos inassumible “ni en termes de cotitzacions ni en termes de fecunditat frustrada, o de frustració personal de tota una generació”. “La participació laboral de la dona”, asseguren, “ha estat identificada com un dels paràmetres més rellevants per a l’increment de l’edat mitjana a la maternitat”. No obstant això, és l’augment de les condicions de temporalitat i inseguretat el que fa que aquesta es posposi encara més.

 

El feminisme continental fa ple al Parlament

El parlamentarisme europeu camina fermament cap a la plena igualtat de dones i homes en l’àmbit institucional. Una de les darreres iniciatives del Parlament de la Unió és The Brussels Binder, una plataforma que té com a objectiu equilibrar la balança de sexes entre els oradors que participin en tots els esdeveniments i debats organitzats per aquesta institució. Segons dades d’EU Panell Watch, en els 299 debats celebrats a Brussel·les per institucions i organismes privats al juny del 2016, només 506 participants eren dones, enfront d’uns 1000 homes. Un 21% tenia només ponents masculins i tan sols un 34 % va registrar paritat de sexes entre les persones intervinents.

Totes les institucions, amb independència del seu àmbit d’actuació, han pres plena consciència de que han d’esdevenir, per se, referents per a la societat en què desenvolupen llur gestió. Parlaments i governs nacionals i locals europeus, institucions i empreses estan esmerçant esforços i recursos per fer realitat la igualtat d’oportunitats de dones i homes al si de llur organitzacions. I ser-ne, al capdavall, exemple i referent d’aquesta consciència.

Així, el repte d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes ocupa avui dia els primers llocs de les agendes polítiques i institucionals a tot Europa. Hi ha un acord unànime de que es tracta d’un objectiu ja inajornable. La Cambra legislativa catalana acull la setmana vinent sengles sessions que tenen el feminisme com a element vertebrador de la vida parlamentària i institucional al nostre país. La primera, de caràcter intern, tindrà lloc el proper 17 de setembre. La segona, el dia 18, especialment dedicada a les institucions i governs locals, comptarà amb prestigioses expertes en temes d’igualtat en l’àmbit institucional i en polítiques públiques a Europa.

 

Llegeix més »

#EnsAturem

 

El 8 de març és la data assenyalada al calendari per Nacions Unides per a internacionalitzar la reclamació del dret a la igualtat de les dones, en record de les lluites de les obreres  de finals del segle XIX  i principis del XX per aconseguir millorar les seves condicions laborals. Una efemèride en la qual, segons confirmen tossudament les dades objectives, encara hi ha més coses a reivindicar que a celebrar.

Enguany, el Dia Internacional de les Dones es tenyeix de vaga general, una iniciativa que té com a precedent l’aturada de 1975 a Islàndia, que va ser seguida massivament per les dones d’aquell país i es va convertir en autèntic motor dels avenços en igualtat que van anar consolidant-se fins convertir Islàndia en un referent  mundial.

Aquest 8 de març hi ha convocada una vaga general, idea que, enguany, s’ha escampat a 177 països d’arreu el món on les dones han estat cridades a aturar-lo per fer-se valdre,  per reivindicar drets bàsics com el dret a la vida i per reclamar igualtat en tots els àmbits de participació. Perquè aquesta vaga no només és laboral, sinó també estudiantil, de cures i de consum, una vaga global per posar de manifest els treballs, remunerats o no, de les dones.

Si ens atenem a les dades i informes sobre violència, bretxa salarial, assumpció de les tasques de cura i de la llar, entre d’altres, que motiven la convocatòria de la vaga, “ des de la Direcció general d’Igualtat no podem fer altra cosa que donar suport a la mobilització” diu Mireia Mata, directora general d’Igualtat, perquè, “no hi ha ningú que pugui negar que està motivada per una situació de profunda injustícia envers les dones”.

Quins seran els resultats de la convocatòria ho dirà el temps, però ja és innegable el seu impacte en l’agenda política i social. Calen tots els esforços per evitar la cronificació de les desigualtats. Calen tots els esforços per construir un futur de dignitat que no pot existir sense la igualtat entre dones i homes.

 

 

Setge a la bretxa

 

“La igualtat no arribarà per si sola”. Això és el que va dir Rósa Guðrún Erlingsdóttir, la cap de la unitat d’Igualtat del Departament de Benestar d’Islàndia, com a resposta a la pregunta de si calia legislar. I és que el 2018 ha començat molt actiu en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la lluita contra la bretxa salarial al continent europeu.

A principis d’any, Islàndia estrenava una normativa pionera per prohibir, per llei, l’existència i persistència de bretxa salarial a les empreses. Al país nòrdic, qualsevol companyia de més de 25 persones treballadores haurà d’auditar i certificar la igualtat salarial. La norma, a més, contempla sancions en el cas que existeixi bretxa salarial a l’organització i un sistema de càlcul salarial resultant del sumatori d’uns valors assignats a cada tasca que desenvolupi cada persona treballadora.

Una línia similar, encara que menys ambiciosa, és la que ha entrat en vigor, aquest febrer, a Alemanya: les treballadores podran saber quant guanyen els seus companys homes per realitzar un treball igual. La llei també obliga a les empreses de més de 500 persones en plantilla a fer informes periòdics sobre igualtat salarial. Aquests informes públics sobre la bretxa existent a l’empresa també són la proposta del Regne Unit, que entrarà en vigor el proper mes d’abril i que obliga a les empreses de més de 250 persones a retre comptes sobre la bretxa salarial existent i el pla d’acció per fer-hi front.

 

Llegeix més »

Hi són, les dones?

 

 

 

Noranta-un són els anys que han passat des que Benjamin Couprie va prendre aquesta fotografia al Congrés Solvay. Entre les cares dels principals científics que hi apareixen, en sobresurt una a primera fila: la de la Marie Curie, la única assistent dona a la conferència durant molts anys.

Al 2015, gairebé noranta anys després de la imatge, l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar que el dia 11 de febrer se celebrés el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Els objectius eren clars: donar visibilitat a les dones del camp científic i lluitar contra la permanència de la situació, doncs les barreres per accedir a la investigació i els estereotips de gènere que les  allunyen, continuen existint.

 

Llegeix més »

Confluència

 

En bona mesura, els canvis socials s’assoleixen a través de la sensibilització de la ciutadania i dels actors econòmics, polítics i socials envers un fet o una situació determinada. Sovint, però, cal també el compromís públic i normatiu per desencadenar-los i arribar arreu.  La confluència d’aquests dos elements, valors ciutadans i legislació, promou la transformació dels valors socials.

Si fa unes setmanes parlàvem de la sanció de la Inspecció de Treball de Barcelona a les empreses de publicitat i contractació d’hostesses del Torneig Comte Godó per assetjament per raó de sexe, per sobreposar la publicitat als riscos laborals de les hostesses, ara, la Fórmula 1 anuncia que prescindirà de “les noies del paraigua”, conegudes com a Grid Girls. El motiu és tan senzill com esperançador: aquest tipus de treball i rol de les dones, amb certa tradició als esdeveniments esportius, ja no encaixa ni amb els valors de moltes empreses ni amb els de la societat, tal com posa de manifest el Director general d’operacions comercials de l’empresa organitzadora.

D’aquesta manera, l’esport mundial comença a deixar clar que ja no hi ha lloc per la cosificació i sexualització de les dones en els esdeveniments esportius. Un clar exemple de com les empreses poden ser motor de canvi en la conscienciació social, i en l’avenç en la lluita per la igualtat d’oportunitats de dones i homes i la consecució de treballs i condicions laborals dignes.