Les matemàtiques no sumen

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) és un fet global. Segons la UNESCO, només un 28 per cent de les persones que es dediquen professionalment a la ciència i la tecnologia en el món són dones. La ciència i la igualtat de gènere formen part fonamental dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides (ONU). Encara que el nombre de dones amb estudis universitaris és ja més del 50 de la població, només el 35 per cent d’estudiants que es matriculen en carreres vinculades amb les àrees tècniques són dones.

Per tal de reduir les desigualtats i eradicar els estereotips de gènere que encara allunyen les dones i les nenes de les carreres tècniques i científiques, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar fa quatre anys l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. En aquest marc, la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Matemàtiques, va organitzar ahir, festivitat de Sant Valentí, una jornada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) centrada en posar en relleu com el paper que les dones matemàtiques han jugat al llarg de la història d’aquesta disciplina, des de l’antiguitat fins al dia d’avui, ha quedat relegat en un segon pla i com els clixés masclistes de la societat sovint desanimen nenes talentoses.

La jornada, intitulada “Matemàtiques en femení”, va tenir com a activitat central una taula rodona en què participaren Marta Casanellas (expresidenta de la Comissió Dones i Matemàtiques de la Reial Societat Espanyola de Matemàtica RSME i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya), Dolors Herbera (UAB),Eva Miranda (UPC), Helena Ramalhinho (UPF), Núria Fagella (UB) i la professora de la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea Marta Macho. El debat va tenir com a leit motivs les barreres que es troba més de la meitat del món universitari a l’hora d’accedir als nivells més elevats de l’acadèmia i de la recerca i sobre els reptes de la inclusió.

 

Llegeix més »

El feminisme continental fa ple al Parlament

El parlamentarisme europeu camina fermament cap a la plena igualtat de dones i homes en l’àmbit institucional. Una de les darreres iniciatives del Parlament de la Unió és The Brussels Binder, una plataforma que té com a objectiu equilibrar la balança de sexes entre els oradors que participin en tots els esdeveniments i debats organitzats per aquesta institució. Segons dades d’EU Panell Watch, en els 299 debats celebrats a Brussel·les per institucions i organismes privats al juny del 2016, només 506 participants eren dones, enfront d’uns 1000 homes. Un 21% tenia només ponents masculins i tan sols un 34 % va registrar paritat de sexes entre les persones intervinents.

Totes les institucions, amb independència del seu àmbit d’actuació, han pres plena consciència de que han d’esdevenir, per se, referents per a la societat en què desenvolupen llur gestió. Parlaments i governs nacionals i locals europeus, institucions i empreses estan esmerçant esforços i recursos per fer realitat la igualtat d’oportunitats de dones i homes al si de llur organitzacions. I ser-ne, al capdavall, exemple i referent d’aquesta consciència.

Així, el repte d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes ocupa avui dia els primers llocs de les agendes polítiques i institucionals a tot Europa. Hi ha un acord unànime de que es tracta d’un objectiu ja inajornable. La Cambra legislativa catalana acull la setmana vinent sengles sessions que tenen el feminisme com a element vertebrador de la vida parlamentària i institucional al nostre país. La primera, de caràcter intern, tindrà lloc el proper 17 de setembre. La segona, el dia 18, especialment dedicada a les institucions i governs locals, comptarà amb prestigioses expertes en temes d’igualtat en l’àmbit institucional i en polítiques públiques a Europa.

 

Llegeix més »

En llenguatge ADA


 

L’Ada Augusta Byron King, més coneguda com Ada Lovelace, matemàtica i física, estava fent la traducció d’un treball del matemàtic Babbage i hi anava deixant anotacions per millorar-lo. Havia estat educada en ciències i lògica, en un intent de la seva mare per allunyar-la de seguir el camí del seu pare, el poeta Lord Byron, marcat per les excentricitats i la literatura.

El treball de Charles Babbage era sobre la Màquina Analítica, i entre les notes de l’Ada Lovelace,  hi havia un algoritme codificat destinat a ser processat per la màquina, que, un segle després, li donaria la consideració de ser la primera programadora. Les seves aportacions van sortir publicades el 1846, però hauria de passar un segle per tal què li arribés aquest reconeixement després que es tornessin a publicar el 1953.

L’Ada Lovelace, igual que el seu algoritme, eren una excepció. Cent anys després, la seva aportació ha estat reconeguda i un dels llenguatges de programació que existeix duu el seu nom. Ja no són un fet extraordinari. No obstant, l’Ada Lovelace com a dona, avui dia, encara tindria un embolcall de raresa.

Llegeix més »

Hi són, les dones?

 

 

 

Noranta-un són els anys que han passat des que Benjamin Couprie va prendre aquesta fotografia al Congrés Solvay. Entre les cares dels principals científics que hi apareixen, en sobresurt una a primera fila: la de la Marie Curie, la única assistent dona a la conferència durant molts anys.

Al 2015, gairebé noranta anys després de la imatge, l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar que el dia 11 de febrer se celebrés el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Els objectius eren clars: donar visibilitat a les dones del camp científic i lluitar contra la permanència de la situació, doncs les barreres per accedir a la investigació i els estereotips de gènere que les  allunyen, continuen existint.

 

Llegeix més »

Innovadones

La Comissió Europea (CE) ha obert el termini de presentació de candidatures per als propers Premis a les Dones Innovadores europees, que reconeixen el lideratge d’emprenedores responsables de posar al mercat productes o serveis innovadors. El tribunal en valorarà, juntament amb l’originalitat, l’impacte econòmic i social de la innovació, i el potencial de les candidates per empoderar altres dones com a líders i emprenedores.

Segons destaca la CE a les bases del concurs, “les dones estan poc representades pel que fa a la creació d’empreses innovadores i aquest és un potencial no explotat que Europa necessita explotar per optimitzar tots els recursos disponibles per mantenir-se competitiva i trobar solucions als nostres reptes socials”.

El premi es divideix en quatre categories: tres primers premis, de 100.000, 50.000 i 30.000 euros, respectivament, i una quarta anomenada Rising Innovator Award, dotada amb  20.000 euros, per a emprenedores de menys de 30 anys d’edat.

L’any 2014 el tercer premi va recaure en Ana Maiques, cofundadora d’StarLab, una empresa radicada en Barcelona especialitzada en la creació de productes i serveis en l’àmbit de la neurociència i el sector espacial. 

El concurs està obert a dones de tota la Unió Europea (o país associat a l’Horitzó 2020) que hagin “fundat una empresa d’èxit i hagin portat la innovació al mercat” i a aquelles que s’hagin beneficiat de finançament de recerca i desenvolupament des del sector públic o privat. La data límit per a presentar candidatures és el 15 de novembre de 2017. La decisió del jurat amb els noms de les guanyadores està prevista pel primer trimestre de 2018.

_
Imatge: European Comission.

Empoderades en l’era digital

El Mobile World Congress ha reflexionat per primer cop en Barcelona sobre la bretxa de gènere en el sector tecnològic. Durant tota la jornada d’ahir, la Cimera Women4Tech, va desenvolupar una variada i concentrada agenda en què s’han reivindicat i debatut fórmules per incrementar la presència femenina en la indústria de la tecnologia mòbil, per implementar-hi millors pràctiques d’igualtat de gènere o per aplicar-hi valors del lideratge femení.

Altes directives de companyies com ara Google, Facebook, SAP, Airtel, Lenovo o Bharti han reclamat a la cimera que les empreses apostin més fermament per promocionar el talent de les dones, han defensat la importància de la diversitat al si de les organitzacions i han instat els poders públics a lluitar decididament contra les desigualtats de dones i homes a les empreses.

El panell de dones líders i inversores va demanar, unànimement, mesures per fer front a l’escassetat de dones a llocs de lideratge en l’àmbit de la tecnologia, particularment masculinitzat. La inversora Terri Mead va criticar la negativa cobertura mediàtica del fracàs de Marissa Mayer al capdavant de Yahoo i la dramàtica caiguda en desgràcia de la fundadora de Theranos, Elizabeth Holmes. “No podem permetre que aquests exemples serveixin perquè alguns mirin d’escampar la idea de que les dones no poden fer-ho“.

 

Llegeix més »

Transparència salarial, antídot de la bretxa

transparencia-salarial

Alemanya trenca el tabú del salari com a matèria reservada. Les dones que treballin en empreses amb plantlles de més de 200 persones podran sol·licitar informació sobre els emoluments que hi perceben els homes que ocupen llocs i posicions equivalents.

A més a més, les empreses de més de 500 persones empleades estaran obligades a informar periòdicament sobre l’evolució de la igualtat de gènere i la igualtat de remuneració en l’organització. La mesura afectarà 14 milions de persones treballadores, fins i tot a les del sector públic.

Aquestes són les principals mesures del projecte de llei que el gabinet federal alemany ha aprovat recentment en favor de més igualtat salarial entre homes i dones. Uns avenços que impliquen el reconeixement d’un dret individual a la informació per als treballadors i treballadores. La titular del Ministeri de Dona i Famílies d’aquell país, Manuela Schwesig, que ha elaborat el projecte de llei, confia que aquesta ampliació de drets laborals redundi en un canvi cultural en les empreses, segons informa el rotatiu Zeit Online, “i, juntament amb la introducció de quotes de dones en els consells d’administració, en un país amb més justícia social”.

______
Imatge: Dirk Vorderstrasse, Wikimedia, sota llicència Creative Commons

Paritat en desequilibri

PlaçaIgualtat02_aeQual

L’Administració local catalana manté una paritat absoluta de dones i homes en les seves plantilles de personal. Si en 2015 les dones constituïen el 49,14 per cent de persones treballadores als ens locals de Catalunya, enguany aquesta proporció s’eleva al 50,12 per cent. No obstant això, tot i les dades globals, cal remarcar que, per sectors, i a totes les categories, es mantenen el desequilibris. A la cúpula de les organitzacions, el nombre d’homes dobla pràcticament el de dones entre els càrrecs directius (64,78% enfront d’un 35,22%), malgrat un lleu tancament, del 2,5 per cent, de la bretxa de representació en aquest grup professional respecte de l’any proppassat.

Més a prop es troben els percentatges entre el personal eventual de lliure designació, on la proporció d’homes frega el 60 per cent, mentre que la de dones tot just supera el 40, amb un augment de la bretxa representativa de gairebé el 7 per cent en comparació amb 2015. Pel que fa al personal funcionari i laboral, les dones tenen clarament una posició més desafavorida. Són un 10 per cent menys de funcionaris de carrera i un 5 per cent menys de laborals indefinits;  superen, en canvi, àmpliament els homes en interinitat (més del doble) i temporalitat (un 21 per cent més); unes xifres que, al capdavall, acaben per equilibrar els totals.
Llegeix més »

L’ADN de l’esquerda

Bretxa salarial BCN_ago2016aeQual

Si no fos perquè les causes fa dècades que n’estan perfectament determinades, hom s’estaria temptat de creure que obeeix a una inexorable llei natural. Després d’una llarga etapa d’estancament, la bretxa salarial entre homes i dones a casa supera ja el 25 per cent. Més clarament: les dones treballadores catalanes cobren anualment, de mitjana, una quarta part menys que els seus companys per una feina d’igual valor.

Les dades de la darrera Enquesta d’Estructura Salarial van posar recentment de manifest, negre sobre blanc, aquest nou agreujament de la situació laboral de les dones del nostre país, paral·lel al que també es registra en tot l’Estat. Un encara més recent estudi elaborat per l’Ajuntament de Barcelona eleva el percentatge de desigualtat salarial, en determinats sectors econòmics i productius del municipi, fins al 30 per cent.
Llegeix més »

L’hora local

LaPera_Casa de la Vila-GoogleMaps

La Llei catalana d’igualtat, aprovada per unanimitat del Parlament fa pràcticament un any, situa als ajuntaments i ens locals de Catalunya en una posició axial en la construcció d’una societat en què sigui real i efectiva la igualtat de dones i homes. Un bon nombre ja han començat a inscriure els seus plans d’igualtat al registre públic del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. D’altres, s’apresten a elaborar-los en compliment de la llei, que obliga a totes les administracions locals amb 6 o més persones treballadores a aprovar un pla d’igualtat entre dones i homes.

El repte que enfronta el món local no és substancialment diferent del de la resta del país. Les xifres de la desigualtat de gènere podrien predicar-se també d’altres institucions i empreses. Més de 90.000 persones treballen en l’Administració municipal catalana, en una proporció en empat tècnic entre dones i homes. Però la paritat s’acaba aquí. De cada tres càrrecs d’alta direcció, només un és ocupat per una dona, ratio que baixa a un de cada cinc quan es tracta de llocs de responsabilitat eventual o del funcionariat de carrera. Són, en canvi, un 28 per cent més en la interinitat i un 20 per cent en la temporalitat laboral.

El Contracte programa amb què, des de 2008, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies dota de serveis socials a ajuntaments, consells comarcals i ens supramunicipals de tot el territori, engloba avui 109 consistoris. Com a novetat, i per al període 2016-2019, incorpora programes de sensibilització i capacitació específica en igualtat a tot el personal dels ens locals per facilitar-los l’elaboració i implantació d’un pla d’igualtat de la pròpia organització.

L’abast d’aquest servei es conté en l’anomenada Fitxa 37 del Contracte programa, que gestiona la Direcció General d’Igualtat. Durant el que resta de l’any en curs, s’efectuarà una massiva recollida de dades de la situació de les polítiques de gènere als ens locals, que servirà per radiografiar aquestes administracions i establir els objectius dels futurs plans d’igualtat municipals.

______
Imatge: Ajuntament de La Pera (Girona). ©Google Maps, mod. per aeQual_2.0. sota llicència Creative Commons