Confluència

 

En bona mesura, els canvis socials s’assoleixen a través de la sensibilització de la ciutadania i dels actors econòmics, polítics i socials envers un fet o una situació determinada. Sovint, però, cal també el compromís públic i normatiu per desencadenar-los i arribar arreu.  La confluència d’aquests dos elements, valors ciutadans i legislació, promou la transformació dels valors socials.

Si fa unes setmanes parlàvem de la sanció de la Inspecció de Treball de Barcelona a les empreses de publicitat i contractació d’hostesses del Torneig Comte Godó per assetjament per raó de sexe, per sobreposar la publicitat als riscos laborals de les hostesses, ara, la Fórmula 1 anuncia que prescindirà de “les noies del paraigua”, conegudes com a Grid Girls. El motiu és tan senzill com esperançador: aquest tipus de treball i rol de les dones, amb certa tradició als esdeveniments esportius, ja no encaixa ni amb els valors de moltes empreses ni amb els de la societat, tal com posa de manifest el Director general d’operacions comercials de l’empresa organitzadora.

D’aquesta manera, l’esport mundial comença a deixar clar que ja no hi ha lloc per la cosificació i sexualització de les dones en els esdeveniments esportius. Un clar exemple de com les empreses poden ser motor de canvi en la conscienciació social, i en l’avenç en la lluita per la igualtat d’oportunitats de dones i homes i la consecució de treballs i condicions laborals dignes.

 

Vestint la igualtat

 

 

La discriminació per raó de sexe en l’àmbit laboral és, sovint, difícil de detectar. I ho és no perquè ocorri de forma aïllada, sinó perquè, la majoria de vegades forma part del costumari col·lectiu, d’allò que hem vist, escoltat i sentit des de sempre. Per això, l’assetjament per raó de sexe, acostuma a passar desapercebut, a no ser qüestionat i a ser menystingut.

Comentaris sexistes, rols i comportaments esperats segons el sexe, la cosificació de les dones i la permanent sexualització del cos femení, són alguns dels exemples que ens passen inadvertits a causa de l’ús i l’abús en la quotidianitat.

No obstant, cada cop són més les persones que s’interessen i es comprometen per canviar la forma de mirar tot allò que ha vist sempre sense jutjar i, amb la col·laboració d’agents socials i poders públics, s’està avançant en la lluita contra les desigualtats de gènere i l’assetjament sexual i per raó de sexe al  treball.

Alguns dels sectors laborals més propensos a generar situacions de discriminació per raó de sexe són els relacionats amb la publicitat i la comunicació, i és aquí on queda més camí per recórrer en termes de sensibilització. La notícia de la resolució  d’Inspecció de Treball Territorial de Barcelona, d’estendre una acta d’infracció molt greu per assetjament per raó de sexe vers al grup d’hostesses del Torneig de tennis Comte de Godó, el passat mes de maig de 2017, obligades a vestir roba inapropiada per l’onada de fred que s’estava vivint aquells dies, és un fet que fa de palanca de canvi d’aquest costumari sexista tradicional.

Aquesta actuació no només denuncia les situacions desavantatjoses que pateixen les dones a la seva feina, sinó també la necessitat de respectar i aplicar la prevenció de riscos laborals des d’una perspectiva de gènere.

Un pas que crea precedent, que fa caure la bena dels ulls i que vesteix d’igualtat la invisibilitat de l’assetjament per raó de sexe.

 

_
Imatge: Gaelx, Posando, Flickr, amb llicència Creative Commons.

Efectes efectius

Ÿ

Durant els dos primers anys de vigència de la Llei catalana d’igualtat, la Direcció General d’Igualtat (DGI) ha donat suport a més de 3.000 empreses perquè incorporin plans d’igualtat a les seves organitzacions. En l’actualitat, en el Registre públic de Plans d’igualtat consten 125 plans registrats o en procés d’inscripció o validació, els efectes dels quals beneficien 110.000 treballadors i treballadores.

Aquesta i altres accions han estat possibles gràcies a un increment exponencial del pressupost per al foment de la igualtat de dones i homes en el treball. Els recursos pràcticament s’han multiplicat per 15 en els dos darrers exercicis, passant de 41.000 a més de 600.000 euros.

Són dades que han presentat en roda de premsa el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, i la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, qui ha fet un balanç de les polítiques de la seva responsabilitat. D’aquestes, n’ha destacat particularment les que s’executen en col·laboració amb ajuntaments i entitats municipalistes, que considera “cabdals com a miralls i catalitzadors de la igualtat a tot el territori”.

“La inclusió de les polítiques d’igualtat en el Contracte programa amb els ens locals”, ha afirmat, “ha permès augmentar notablement la formació de professionals. Durant 2015 i 2016  els ens locals van formar en igualtat a un total de 4.304 persones de les seves plantilles, un 2.000 cada any. La previsió per a 2017 assoleix la xifra de 10.000 persones beneficiàries d’aquesta formació”.

 

Llegeix més »

Eines contra la ‘sorda’ violència masclista a la feina

El Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRL) acaba d’editar una nova Guia per a l’elaboració de protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina i un Decàleg de Tolerància Zero contra aquesta “expressió sorda de la violència masclista” a l’entorn laboral, en paraules del secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, que va cloure l’acte de presentació d’ambdues eines el proppassat dijous.

Tots dos instruments han estat elaborats per persones expertes designades pels sindicats CCOO i UGT, les organitzacions empresarials FOMENT, PIMEC i FEPIME, i la Generalitat de Catalunya.

 

Llegeix més »

Llei integral de la dignitat ciutadana

Tots el ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden ja participar en l’enriquiment de la futura llei integral d’igualtat de tracte i no discriminació. Ho han anunciat avui en roda de premsa el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós i March, i la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona. Segons aquesta última, que n’ha detallat el procediment, totes les aportacions rebudes seran avaluades i formaran part de la memòria del text; «les que puguin tenir encaix i viabilitat jurídica s’incorporaran al tràmit parlamentari», ha assegurat.

El projecte de llei, aprovat al darrer Consell de Govern de la passada legislatura, no va tenir oportunitat de ser sotmès a debat al Parlament. Ara es reprèn, ha dit Amorós, amb la vocació de constituir una llei de país que no va adreçada a protegir drets de minories, sinó que afecta, sense excepció, tota la ciutadania, individualment i en el seu conjunt. «Hem de ser conscients que totes les persones experimentem distintes formes de diversitat, és a dir, que som minoria moltes vegades al llarg de la nostra vida», ha subratllat. «És una qüestió de dignitat personal, i com a societat, que es preservin i garanteixin aquests drets».
Llegeix més »

Bassa, «prima inter pares»

Bassa-Parlament_01

Noblesse oblige. A escasses hores de la celebració del Dia Internacional del Treball, la consellera Dolors Bassa va ser la primera a comparèixer públicament al Parlament de Catalunya per parlar dels reptes, projectes i iniciatives del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en matèria d’igualtat. Per torns, i amb idèntic objectiu, ho faran successivament els i les seves pars de l’Executiu català dins el cicle “La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país”, una iniciativa de la presidenta Carme Forcadell, que en va presidir també l’acte inaugural.

La mesa va comptar amb la presència de Núria de Gispert, màxima autoritat de la Cambra a la legislatura anterior; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Teresa M Pitarch, i la Dra. Sara Berbel  (a esquerra i dreta, respectivament, de la imatge). Doctora en Psicologia Social i amb un amplíssim bagatge com a investigadora, conferenciant i gestora pública, Berbel va portar el pes acadèmic de l’acte, en què va demanar extremar l’esperit crític sobre la manera en què es produeix el procés de socialització de les dones a la nostra societat.

Escombres de joguina que tornen a vendre’s com a regals infantils, campanyes institucionals de contingut sexista o publicacions adreçades a un públic femení que asseguren que «endreçar casa teva millora el cutis» són, va dir, moneda comú als espais públics i els mitjans de comunicació. Correm un seriós risc, assegurà, que els prejudicis i estereotips que vehiculen aquests tipus de missatges ens passin inadvertits com a part de la normalitat i caiguem en la trampa de considera-los innocus i socialment acceptables. Referent de la recerca científica i la divulgació en aquest àmbit, Berbel va denunciar contundentment la incomprensible persistència de la bretxa salarial de gènere, a la qual responsabilitzà del fet que «la pobresa tingui nom de dona».

Podeu assistir, en diferit, a l’acte i seguir les diferents intervencions al web de Canal Parlament.

______
Imatge: Igualtat al Parlament 2016, aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons

Invisibles abusos quotidians

SONY DSC

Invisibles entre els titulars de grosses negretes, davant els ulls de les nostres civilitzades societats modernes i democràtiques, es toleren quotidianament conductes que vulneren els drets humans més elementals. La feina, en tant que microcosmos social organitzat d’acord amb unes estructures de poder, n’és un dels escenaris més propicis.

Més enllà de la tipificació penal de determinats comportaments, la Llei d’igualtat de Catalunya afirma taxativament que tota conducta que impliqui assetjament sexual o per raó de sexe en el treball és discriminació. Una discriminació que sempre ataca les persones treballadores que es troben en una situació de més vulnerabilitat, com ara les dones. En la majoria dels casos, es tracta de diferents manifestacions de violència masclista amb diferents graus d’intensitat.

Amb un esperit més preventiu que coercitiu, la llei obliga les empreses i organitzacions a disposar de mesures de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe negociades amb les persones treballadores i a propiciar condicions de treball que siguin el tallafoc natural d’aquests comportaments indesitjables. En definitiva, de garantir organitzacions eficients i saludables, on resulta essencial endegar una inajornable tasca de conscienciació.

PIMEC, Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya,  ha volgut posar fil a l’agulla d’aquesta responsabilitat i organitza una jornada per crear consciència de l’obligatorietat legal d’elaborar i complir els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, en col·laboració del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que recentment va aprovar i publicar un protocol guia per a empreses elaborat pels agents socials, persones expertes i representants de l’Administració. L’acte comptarà amb la participació de Mireia Mata Solsona, directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

______
Imatge: CensoredBen Raynal, Flickr, mod. per aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons

Trencar el setge

victimaassetjament00

La darrera entrega del semestral æQual dedica el seu contingut a la necessitat de prevenir i combatre l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, la violència masclista i la trata de persones amb fins d’explotació laboral.

Aquest número 16, darrer de 2015, compta amb la participació i l’opinió de la Dra. Carolina Gala, professora de Dret del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en assetjament laboral, l’Institut Català de les Dones, la Fundació SURT i l’empresari i business angel internacional David Tomàs, CEO de Cyberclick, una empresa amb seu a Catalunya que ha vist reconeguda la seva inèdita política de personal com a Best Workplace a Espanya.

Totes aquestes informacions es completen amb un acurat informe que resum les darreres dades disponibles sobre violències de gènere a la feina a Catalunya.

Us n’animem a la lectura i a sumar-vos a les 2.500 persones que puntualment reben æQual a la seva bústia electrònica, des d’ara amb un disseny que permet consultar-lo en qualsevol dispositiu electrònic.

Per imperatiu legal i ètic

DSC_0635

Les participants del grup de treball i de la comissió que ha elaborat el Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe posen a l’entrada de l’Espai Francesca Bonnemaison, on avui s’ha presentat oficialment aquest document davant de prop de 150 persones convidades. Representants sindicals i de les organitzacions empresarials, professionals de l’empresa i de la promoció de la igualtat han saludat i avalat amb la seva nodrida presència el naixement d’aquest text, que servirà de marc i d’orientació per a l’elaboració d’aquests protocols a les empreses.

L’acte ha estat presentat pel director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Jordi Miró, i conduït per Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals, al si del qual han treballat la comissió i el grup tècnic d’experts i representants de patronals i sindicats de Catalunya que ha elaborat el protocol.

Llegeix més »

Qüestió de protocol

aillament00

Els agents socials van aprovar ahir, en el ple del Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRL), un Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa, un instrument que servirà de guia perquè les organitzacions elaborin i sistematitzin les seves pròpies actuacions en aquesta matèria, que afecta a l’exercici de drets fonamentals de les persones. El document posa èmfasi en les actuacions proactives i en el compromís de l’empresa a l’hora «d’actuar amb contundència i diligència en la resolució» d’aquestes situacions.

La prevenció és l’eix fonamental d’un text transversal i integrador, concebut com a una eina molt pràctica, amb una sistemàtica entenedora, completa i rigorosa que en permetrà l’adaptació a tot tipus d’organitzacions, independentment del sector, naturalesa o dimensió. La intenció final, en tot cas, és «evitar haver de reaccionar quan el cas ja s’ha produït».

Llegeix més »