La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) és un fet global. Segons la UNESCO, només un 28 per cent de les persones que es dediquen professionalment a la ciència i la tecnologia en el món són dones. La ciència i la igualtat de gènere formen part fonamental dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides (ONU). Encara que el nombre de dones amb estudis universitaris és ja més del 50 de la població, només el 35 per cent d’estudiants que es matriculen en carreres vinculades amb les àrees tècniques són dones.
Per tal de reduir les desigualtats i eradicar els estereotips de gènere que encara allunyen les dones i les nenes de les carreres tècniques i científiques, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar fa quatre anys l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. En aquest marc, la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Matemàtiques, va organitzar ahir, festivitat de Sant Valentí, una jornada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) centrada en posar en relleu com el paper que les dones matemàtiques han jugat al llarg de la història d’aquesta disciplina, des de l’antiguitat fins al dia d’avui, ha quedat relegat en un segon pla i com els clixés masclistes de la societat sovint desanimen nenes talentoses.
La jornada, intitulada “Matemàtiques en femení”, va tenir com a activitat central una taula rodona en què participaren Marta Casanellas (expresidenta de la Comissió Dones i Matemàtiques de la Reial Societat Espanyola de Matemàtica RSME i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya), Dolors Herbera (UAB),Eva Miranda (UPC), Helena Ramalhinho (UPF), Núria Fagella (UB) i la professora de la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea Marta Macho. El debat va tenir com a leit motivs les barreres que es troba més de la meitat del món universitari a l’hora d’accedir als nivells més elevats de l’acadèmia i de la recerca i sobre els reptes de la inclusió.
No hi ha ‘gènies’
Segons dades oficials de l’Estat espanyol, el percentatge de dones inscrites en matemàtiques i estadística el 2015 no superava el 40%, i està baixant. En ciència informàtica les estudiants no superen el 13%, tot i ser considerades millors programadores. Les catedràtiques de matemàtiques no depassen el 10%, i, en general, tot i exhibir millors expedients, les dones pateixen una taxa d’atur i precarietat més elevada que els homes. A la universitat catalana, una rectora: la de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A la taula rodona es van posar de manifest algunes circumstàncies que expliquen aquest fenomen i que n’acaben referenciant les causes als clixés sexistes. Per exemple, que en algunes de les convocatòries de beques d’investigació van haver de retirar el qüestionari d’autoavaluació que es demanava a les persones candidates, un cop detectat que les dones, que s’infravaloraven, acabaven auto perjudicant-se en el procés.
El llenguatge és clau, van coincidir les intervinents. Les científiques adquireixen “nom” per valors com l’abnegació o la capacitat de treball, però no hi ha un concepte equivalent al del “geni” que s’atorga als homes. D’altra banda, el prestigi dels estudis, quan requereixen una nota d’ingrés més alta, xoca de front amb la manca d’autoconfiança de les dones. Cada cop més es valoren els perfils de matemàtiques per als equips pluridisciplinars i, per tant, aquests estudis estan adquirint una més alta consideració social. Com a conseqüència, s’estan masculinitzant. Abans de crear-se les dobles titulacions, hi havia un 50% de dones cursant matemàtiques. Ara, el percentatge ha baixat al 43%, mentre que a les dobles titulacions està entre el 20 i el 30%, a causa de la falta de demanda de dones.
La carrera científica, ecosistema discriminador
La carrera investigadora, van coincidir les científiques, es desenvolupa en un ecosistema paternalista, de discriminació, invisibilització i infravaloració. Sense anar més lluny, la concessió dels sexennis investigadors no tenen en compte les possibles baixes de maternitat que minven la productivitat de les dones, que, per tant, sempre resulta més baixa inferior a la masculina. D’altra banda, les quotes, malgrat el consens de la taula sobre la seva necessitat, no estan exemptes de problemes per a les dones, atès que, en ser-ne poques en termes absoluts i haver de complir-se amb la paritat en alguns òrgans o tribunals, acumulen un gran volum de compromisos que els detreu temps per desenvolupar la carrera investigadora.
A la jornada, hi van prendre part estudiants d’institut, batxillerat i universitat, que van poder jugar en quatre tallers, dissenyats per l’ocasió, sobre fractals, nombres aleatoris, evolució i, fins i tot, mitjançant l’anomenat problema del viatjant, sobre com guanyar un milió de dòlars.