L’Ada Augusta Byron King, més coneguda com Ada Lovelace, matemàtica i física, estava fent la traducció d’un treball del matemàtic Babbage i hi anava deixant anotacions per millorar-lo. Havia estat educada en ciències i lògica, en un intent de la seva mare per allunyar-la de seguir el camí del seu pare, el poeta Lord Byron, marcat per les excentricitats i la literatura.
El treball de Charles Babbage era sobre la Màquina Analítica, i entre les notes de l’Ada Lovelace, hi havia un algoritme codificat destinat a ser processat per la màquina, que, un segle després, li donaria la consideració de ser la primera programadora. Les seves aportacions van sortir publicades el 1846, però hauria de passar un segle per tal què li arribés aquest reconeixement després que es tornessin a publicar el 1953.
L’Ada Lovelace, igual que el seu algoritme, eren una excepció. Cent anys després, la seva aportació ha estat reconeguda i un dels llenguatges de programació que existeix duu el seu nom. Ja no són un fet extraordinari. No obstant, l’Ada Lovelace com a dona, avui dia, encara tindria un embolcall de raresa.
Aquesta setmana, en el marc del Mobile World Congress que se celebra a Barcelona, torna el Women4Tech, una cimera i unes conferències amb la intenció de redreçar la bretxa de gènere que persisteix en la indústria i divulgar millors pràctiques i lideratges femenins en l’era digital. En aquest esdeveniment mundial, el 24% de les persones assistents són dones. A les universitats catalanes, les estudiants dones que cursen enginyeries són el 22,9% del total de persones matriculades, fa deu anys, pel curs 2008-2009 significaven el 23,9%.
Un retrocés que, tot i minúscul, ens mostra que necessitem incidir en el procés de socialització de les criatures, en l’eliminació dels estereotips de gènere, que fan que, com en el cas de l’Ada Lovelace, les dones al món de la tecnologia i la ciència continuïn no sent anecdòtiques, però sí invisibilitzades: Mileva Marić Einstein, a qui les seves cabdals aportacions a les teories d’Einstein no han estat reconegudes; les dones computadores humanes de la NASA que, amb els seus càlculs, van contribuir a la navegació a l’espai i l’arribada a la lluna; però també dones actuals, investigadores i directives del sector tecnològic.
Crear espais on les nenes, les joves i les dones puguin compartir maneres de fer i bones pràctiques amb dones referents del món de la tecnologia és estrictament necessari per revocar aquesta tendència d’estancament. Ara cal que aquests espais s’incorporin, amb més intenció, a les escoles i les famílies. Mentrestant, però, que la bretxa de gènere ocupi un espai de la Fira de Barcelona en el MWC, per segona edició, és un fet que mereix l’atenció. La Directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, hi ha participat, avui, acompanyada per dones tecnòlogues de referència de casa nostra.
