“Hi ha molt a fer més enllà del políticament correcte”. La Dra. Teresa Torns, professora de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha animat avui a les persones que componen el Grup de Treball de Transversalitat de Gènere (GTTG) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a treballar per superar les noves fronteres. Unes noves fronteres que comencen, ha dit, per la implicació dels homes en les polítiques de gènere i en la responsabilitat de la cura dels altres. “Compartir és la millor manera de cuidar”, ha afirmat.

La Dra. Torns −prop de quatre dècades de docència, recerca i compromís amb la igualtat; “jubilada, no retirada”− va aclarir que aquest repte no és, en puritat, una “nova frontera, sinó una reivindicació de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que data de 1965 i que encara resta pendent després de dècades de lluita i de polítiques d’igualtat a tot Europa”.

Segons ha dit, cal que la transversalitat sigui, de fet, l’eix pel que transitin les polítiques públiques adreçades a garantir la igualtat de dones i homes, i ha insistit en que no s’ha de defallir a l’hora de fer pedagogia cívica sobre la paritat, canviar la mentalitat de les dones joves i atendre les reivindicacions d’altres persones en situació de desigualtat. En la seva opinió, és fonamental que les persones que desenvolupen polítiques d’igualtat estiguin particularment qualificades per a dur a terme aquesta tasca, “que s’ha de fer amb total convenciment i en xarxa”.

Per superar l’escull de la “divisió sexual del treball”, la investigadora ha posat de relleu la inajornable necessitat d’ampliar per llei els permisos de paternitat, equiparant-los als de les dones, “remunerats i intransferibles”. La igualtat, ha advertit, s’ha confós en moltes ocasions amb les polítiques i mesures de conciliació, que, malgrat respondre a lloables intencions, han acabat produint en molts casos efectes perversos, com ara l’abandonament del mercat de treball per part de les dones o la interrupció o el fre a la seva promoció professional.

La fita social pendent, ha subratllat, són els serveis d’atenció diària, individualitzats i al llarg de tota a vida. Un serveis proporcionats pels poders públics, que permetran garantir a tota persona complir amb “el deure de tenir cura de si mateixa i dels altres”, i exercir “el dret a ser cuidada i a triar no cuidar”.

_
Imatge: aeQual_2.0.