Des de 1975, en què Nacions Unides declara el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones Treballadores, no pot afirmar-se que hi hagi hagut gaire a celebrar i sí molt a reivindicar. Avui, malauradament, no n’és pas una excepció. Potser per això cal fer-se ressò de les iniciatives que miren de recuperar, per a la memòria col·lectiva, la feina i el compromís de las treballadores a doble jornada que, mentre pujaven la canalla i s’ocupaven a atendre la llar i àvies i avis, van contribuir, amb el seu esforç, al creixement i al benestar del país, i a eixamplar els drets de la ciutadania.

Fa un dies Sarrià de Ter retia homenatge a les comptadores del paper de la fàbrica Torras. El poble inaugurava una plaça dedicada a aquestes nombroses i silencioses protagonistes de la història local. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, que va ser-hi present, va anunciar l’inici de la campanya Igualtat pels carrers i places, que vol recuperar la memòria de les dones treballadores, traient-la al espai públic a través del nomenclàtor dels municipis de tot Catalunya.

Un deure ètic i de justícia

Segons la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, impulsora del projecte, “volem articular un marc de col·laboració amb tots els municipis i entitats municipalistes del país per fer efectiu aquest indefugible deure moral i ètic amb el que és i representa més de la meitat de la població catalana, que ha de poder créixer i desenvolupar-se en peu d’igualtat amb els seus companys en tots els àmbits de la vida. I fonamentalment en el del treball”.

Per a la directora, “com a creador de sinergies, el món local ha d’ésser una veritable locomotora de la igualtat d’oportunitats de dones i homes al nostre país”. La campanya Igualtat pels carrers i places, assegura, “forma part d’aquest anhel i d’aquesta convicció, i no dubtem de la sensibilitat dels consistoris catalans per treure al carrer les artesanes, les treballadores, les investigadores, les creadores, les lluitadores pels drets. Sumar el paper i la significació de les dones al patrimoni de la memòria col•lectiva és més que una obligació amb el nostre conscient col·lectiu: és un acte de justícia inherent a qualsevol societat que aspiri a ser autènticament democràtica”.

La campanya aspira a concitar la complicitat dels consistoris per rescabalar les dones treballadores del silenci i de l’oblit, d’una vida en què sistemàticament han vist escatimats els seus drets i la seva dignitat professional. Perquè ara sí que hi comptin, de debò, als seus pobles i ciutats. En la societat industrial de les comptadores del paper, comptar el paper moneda era, en canvi, responsabilitat privativa dels homes. Ara les màquines han tancat ambdues professions en urnes de museu.

______
Imatges cedides per l’Ajuntament de Sarrià de Ter.