L’ADN de l’esquerda

Bretxa salarial BCN_ago2016aeQual

Si no fos perquè les causes fa dècades que n’estan perfectament determinades, hom s’estaria temptat de creure que obeeix a una inexorable llei natural. Després d’una llarga etapa d’estancament, la bretxa salarial entre homes i dones a casa supera ja el 25 per cent. Més clarament: les dones treballadores catalanes cobren anualment, de mitjana, una quarta part menys que els seus companys per una feina d’igual valor.

Les dades de la darrera Enquesta d’Estructura Salarial van posar recentment de manifest, negre sobre blanc, aquest nou agreujament de la situació laboral de les dones del nostre país, paral·lel al que també es registra en tot l’Estat. Un encara més recent estudi elaborat per l’Ajuntament de Barcelona eleva el percentatge de desigualtat salarial, en determinats sectors econòmics i productius del municipi, fins al 30 per cent.

 

Una desigualtat cronificada

En conjunt, les xifres a Barcelona reprodueixen un esquema prou conegut. Segons l’estudi municipal, «l’efecte combinat de l’edat amb el nivell educatiu i el grup professional dibuixa un salt en les generacions de més edat, en les que –de mitjana– les dones tenen menys formació acadèmica i ocupen categories laborals inferiors, a banda que probablement han assumit al llarg de la seva vida més responsabilitats familiars».

Els grup professional de llicenciatures, enginyeries i alta direcció presenta també una bretxa força acusada. Tot i que les dones hi estan representades gairebé en la mateixa proporció que els homes (en són un 46,8%) i tenen un pes semblant (15% de dones, 18% d’homes), cobren, no obstant això, un 31% menys.

Font: "Els salaris mitjans a Barcelona". Ajuntament de Barclona, juliol 2016
Font: “Els salaris mitjans a Barcelona”. Ajuntament de Barcelona, juliol 2016

Igualtat en la precarietat

Les bretxes més baixes, inferiors al 8%, es registren entre la gent jove i les persones amb els salaris més baixos: jornades parcials, el sector de l’hostaleria, joves entre 25 i 29 anys i contractes temporals. «En tots quatre casos», assenyala l’informe, «els sous es situen entre un 40 i un 50% per sota de la mitjana; és a dir, són tan baixos que difícilment permeten l’autonomia financera d’una persona a Barcelona i no deixen marge per gaires diferències per sexes».

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té com a un dels seus objectius prioritaris garantir la igualtat i la dignitat salarial, assegura la directora general d’Igualtat,  Mireia Mata Solsona, i ja treballa per posar en marxa, al llarg de la propera tardor, diverses iniciatives en aquest sentit.

______
Imatge: EspermatozoideJacqueline Sanches, Flickr, mod. per aeQual_2.0. sota llicència Creative Commons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s