Europa és un continent de contrastos. Són les gèlides aigües àrtiques les que donen més caliu a la coresponsabilitat parental. I tot i així, el millor dels móns avui possibles, el de la pionera Escandinàvia, encara té pel davant un llarg recorregut per assolir la igualtat efectiva.
La legislació sueca permet que mares i pares puguin restar a casa 480 dies per curar dels seus fills i filles, rebent un subsidi de l’Estat. Ambdós progenitors poden repartir-se de manera flexible aquestes prop de 70 setmanes, però només 15 són legalment irrenunciables per al pare, que perdrà els dies de permís que no faci servir. No obstant la generosa assignació pública i altres no menyspreables bonificacions, menys del 15% dels pares suecs comparteixen el permís de forma igualitària amb les seves parelles. Les campanyes de conscienciació estan sent encara necessàries. N’hi ha qui defensa ampliar la via legal.
La casuística jurídica europea, tan variada com la idiosincràsia de cada territori, defineix un escenari en què fins i tot les nomenclatures dels permisos afegeixen dificultats per trobar magnituds parangonables. El cert és, en tot cas, que les dones del Sud europeu suporten pràcticament l’exclusiva responsabilitat de la mainada i de la seva cura, amb remuneracions i avantatges ostensiblement inferiors a les de ciutadanes de països d’altres latituds.
Una desigualtat més desigual, com palesen els darrers informes de la Comissió Europea sobre igualtat entre dones i homes (2016), i de condicions laborals d’Eurofound (2015). La Unió Europea sembla no disposar de més recursos que el de tímides propostes de curt recorregut amb què amagar les seves febleses, al temps que mira de no perdre l’autoestima amb una prosòdia combatent. Alguns països volen voler despertar, malgrat la crisi. El proppassat mes de febrer el Parlament portuguès va admetre a tràmit una iniciativa que sol·licita l’ampliació del permís de maternitat de quatre a sis mesos amb el sou íntegre.
______
Imatge: There are no signposts in the sea, Erik Schepers, Flickr, sota llicència Creative Commons