Childlessness

WayneMcFall, Salty Baby Bottle

Des de l’inici de la crisi econòmica, la natalitat decreix a la Unió Europea a un ritme constant que frega ja el 2 per cent. Els darrers indicadors d’Eurostat evidencien un descens més acusat a l’est i al sud del continent. L’any 2014 Estat espanyol registrà la meitat de naixements que el més fèrtil del continent, Alemanya (819.300), i tan sols 50.000 més que Polònia.

El rerefons d’aquest fenomen, històricament paral·lel a tota davallada del PIB, està determinat per la complexitat mateixa de les societats occidentals contemporànies. Els estudis existents −diversos, dispersos i, sobretot, parcials− no permeten objectivar encara una radiografia multifocal d’aquesta realitat. Al capdavall, l’avenç tecnològic i l’abandonament de patrons morals tradicionals, han fet esdevenir la procreació, en una gran majoria dels casos, un fet voluntari.

Però més enllà dels factors biològics −com ara l’augment de la infertilitat a Occident− i d’altres d’ideològics que determinen l’elecció reproductiva dels individus, les investigacions més recents han aïllat algunes causes relacionades amb la desigualtat de gènere que mereixen comentari i reflexió.

 

La ‘responsabilitat social’ femenina

De fet, l’enfocament científic també pateix el seu propi biaix de gènere. L’informe Childlessnes in Europe, −quelcom com ara “triar no tenir fills a Europa”−, signat per un grup de recercaires de prestigioses universitats del continent, com ara la d’Oxford, troba a faltar en la literatura científica disponible una major exploració de les motivacions dels homes sense fills o de canvis més amplis en l’àmbit familiar, com ara l’augment de la taxa de divorcis o la propagació de noves i diferents formes de família. Dit més clarament: les conclusions dels estudis es basen gairebé exclusivament en dades i resultats obtinguts sobre les dones, cosa que denota un prejudici, més o menys conscient, de responsabilització sexista.

Childlessness… mostra clarament que les condicions de treball de les dones i la manca de coresponsabilitat masculina en la cura dels fills té una incidència negativa en la decisió de tenir o no descendència.

Jeffrey Smith_Flickr
Moltes dones han endarrerit o renunciat a la maternitat per evitar la desigualtat a la feina i a la llar

Posposar la procreació, afirma l’informe, «ha esdevingut cada cop més una estratègia que permet, sobretot a les dones, cursar estudis superiors, establir-se al mercat de treball, adquirir recursos materials, gaudir de diverses activitats incompatibles amb les tasques quotidianes de criança i cura de les criatures i, al capdavall, fer front a condicions de vida inestables i circumstàncies laborals adverses».

Aquest ajornament sol perllongar-se fins a edats en què les condicions de fertilitat femenina  ja no són les més òptimes i sovint tampoc no s’han assolit les metes intermèdies o l’estabilitat desitjades. Juntament amb això, la manca de mesures per equiparar homes i dones en l’àmbit professional i per afavorir la coresponsabilitat a la llar acaben determinant la renúncia a la maternitat.

En definitiva, l’entrada de les europees en l’esfera pública, malgrat els progressos de les darreres dècades, continua sent insuficient perquè no s’ha completat amb un canvi similar del sexe masculí en l’àmbit privat. Segons l’estudi, amb la decisió de no tenir fills les dones «eviten també la desigualtat en la parella». Les polítiques family-friendly de la UE erren o no acaben de funcionar.

 

Homes i dones, en posicions oposades

La manera i les circumstàncies que envolten homes i dones a l’hora d’encarar la decisió de procrear són pràcticament oposades. En general, ells són més propensos a renunciar a la paternitat, tot i disposar d’unes condicions de vida objectivament més avantatjoses. El percentatge, però, tendeix a equiparar-se amb dones que no han experimentat cap hiat en la seva carrera professional.

Crib
El països del Sud i de l’Est europeu comencen a registrar majors nivells de childlessness

No obstant això, hi ha notòries diferències entre els diversos Estats. Al Sud i l’Est d’Europa el fenomen childlessness és relativament nou. En aquests països, els homes sense fills podrien considerar-se una sort de precursors en un context sociocultural caracteritzat per l’alt valor concedit a la família amb fills, i alhora per baixos nivells d’igualtat de gènere dins i fora d’ella. Sobretot en l’àmbit laboral, on les oportunitats de conciliar treball i família són també les més baixes del continent.

Els estudis en aquesta àrea geogràfica indiquen que la renúncia a tenir fills per part dels homes està associada a nivells baixos d’educació, salut i situació social. Exactament al contrari que les dones, en què la major propensió a romandre sense descendència es produeix entre les que gaudeixen d’educació superior i una posició directiva a la feina.

Des del punt de vista social, doncs, podria dir-se que aquesta situació s’estén de manera diversa en diferents classes socials, en funció del sexe: la manca de fills podria ser cada vegada més comú, anticipa l’informe, entre les dones amb poder i els homes fracassats. Cal estar alerta, ja que aquesta circumstància, de retruc, amenaça amb agreujar encara més la situació de les mares situades als estrats socials inferiors, on la desigualtat de gènere se suma a la falta de recursos.

______
Imatges: Salty baby bottleWayne McFall, Flickr, sota llicència Creative Commons / Immigration, assimilation and the American Dream, Jeffrey Smith, Flickr, sota llicència Creative Commons / Crib, Eric, Flickr, sota llicència Creative Commons

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s