La igualtat de gènere a Catalunya ha millorat tan sols tres dècimes en tota una dècada, al temps que augmentava en quatre punts el risc de pobresa de les dones treballadores. L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, autor d’un recent informe que registra i compara 22 indicadors d’igualtat entre dones i homes, ha palesat que entre 2005 i 2015, tot i alguns avenços parcials, les condicions vitals i laborals de les catalanes han experimentat un sensible retrocés.

L’Indicador d’Igualtat de Gènere (IIGC) extret de l’estudi es troba encara lluny del zero que representa l’equilibri. De fet, conclou sense embuts que en tots aquests anys s’ha desaprofitat el talent femení en el mercat laboral, fins el punt que ha emergit una nova pobresa entre dones, en general millor formades que els homes, que en arribar al mercat laboral pateixen la desigualtat en sous i condicions de treball. Penalitzades per la maternitat, els contractes precaris i unes retribucions gairebé un 20 per cent més baixes que les dels seus companys, veuen reduïdes dramàticament llurs prestacions d’atur i de jubilació.

L’apoderament femení ha estat l’únic indicador que presenta alguna millora ressenyable en la darrera dècada, gràcies sobretot al procés d’anivellament produït al món de la política. En canvi, en l’àmbit de l’empresa i la universitat a penes ha variat des de 2005. L’informe matisa, en tot cas, que la política està sotmesa a una obligació legal i a una pressió social més intensa, i que tanmateix, de mantenir-se el ritme d’aquests anys, caldrien tres legislatures per arribar a la paritat en la representació pública catalana, on hi ha un 77% menys d’alcaldesses, un 46% menys de regidores i un 37% menys de diputades al Parlament.

______
Imatge: Kissed by the sun, Giuseppe Milo, Flickr, sota llicència Creative Commons