Tenir una feina ja no és suficient per sortir de la pobresa a Europa. Ho referenda un recent informe d’EUROFOUND, que analitza en profunditat les respostes polítiques que 10 Estats de l’UE han donat a les famílies per resistir la crisi econòmica i les mesures d’austeritat. La manca d’ingressos, tot i disposar d’un treball a temps complert, ha abocat moltes persones a l’economia submergida. Al mateix temps, la falta de suport a la cura dels infants i una restrictiva definició del concepte de família estan creant nous grups de risc de pobresa: les famílies nombroses i les monoparentals.
Fomentar el treball a jornada completa, avançar en les mesures de conciliació de la vida personal i laboral, i garantir que les noves formes de família tinguin accés a les ajudes públiques han d’ésser els tres principals pivots, segons l’organisme europeu, de les polítiques socials més immediates.
L’estudi posa en relleu la necessitat de que les famílies desafavorides comptin amb una renda mínima suficient. En molts dels Estats membres aquesta s’ha revelat inferior a la taxa de risc de pobresa o exclusió social.
Llars d’infants per sortir de la pobresa
Segons Eurofound, cal ajudar les famílies a conciliar les responsabilitats de la cura amb l’ocupació. «El treball a temps complet millora la situació social i econòmica de les famílies en tots els països estudiats, però sovint els ingressos rebuts d’ocupació no són suficients per eliminar les famílies de la pobresa. Això vol dir que qualsevol mesura que augmenta la conciliació de la vida personal i laboral és important.
Els estudis de cas demostren l’efecte positiu d’un augment de la disponibilitat de serveis de llars d’infants de baix cost per a les famílies desafavorides». L’informe considera aquests serveis una «condició prèvia per sortir de la pobresa», sobretot pel que a les famílies monoparentals, a les quals permet disposar de temps per desenvolupar una feina remunerada amb ingressos adients.
L’encaix jurídic de les noves famílies
Proporcionar serveis de llar d’infants és crucial en difícils temps econòmics, assevera l’estudi, que ha constatat que moltes famílies, i en particular les monoparentals, troben dificultats per conciliar la vida familiar amb l’ocupació a temps complet. «En aquest context, la prestació adequada i d’alta qualitat de cura d’infants, juntament amb la promoció del seu benestar, és un factor important en la lluita contra la pobresa i l’exclusió. En un període de crisi econòmica, les necessitats d’atenció tendeixen encara més a entrar en conflicte amb la necessitat de mantenir els ingressos [públics]. Aquí, les famílies monoparentals s’enfronten a dificultats addicionals: haver de triar entre treballar o cuidar els fills».
Eurofound insisteix en que els serveis que els poders públics presten a les families han de reconèixer, d’entrada, les noves formes de família i les seves necesssitas. Si bé admet la bona fe redistributiva d’alguns estats a l’hora d’assignar a ajuts familiars uns recursos minvats per les polítiques d’austeritat, apunta que aquestes mesures, al capdavall, han creat altres grups en risc d’exclusió a causa d’unes definicions massa estretes del que constitueixen les famílies en l’actualitat. Reclama, per tant, que els sistemes de suport social siguin capaços d’adaptar-se ràpidament als canvis en les estructures familiars i es centrin menys en la situació jurídica de les famílies.
Reivindica, així mateix, que les polítiques familiars formin part d’una estratègia integrada. «Sovint es realitzen d’una manera fragmentada, arran d’emergències específiques i inputs polítics, en lloc de a través de reformes coordinades i estructurals. En temps de crisi i retallades en la despesa pública, la coordinació i la integració són la clau per aconseguir els millors resultats possibles amb el menor nivell de recursos públics i privats», afirma. El seguiment i l’avaluació de les mesures empreses no són, tampoc, malauradament comuns en les administracions europees.
L’habitatge, clau de volta
Eurofound recomana, així mateix, posar també el focus en petites accions coordinades. Ajuts per a la cura de nens addicional o bitllets de transport de cost reduït, per exemple, «poden tenir un gran impacte positiu i servir a la lluita contra l’exclusió social. La política d’habitatge, que pot adoptar diverses formes, com ara ajuts al pagament de les factures de lloguer o de l’electricitat, certes reduccions fiscals o l’accés preferencial a habitatges assequibles, n’és un element clau.
De la mateixa manera, la informació sobre els beneficis i programes ha de ser fàcilment accessible i comprensible. Altrament, les persones amb menys recursos econòmics i culturals, que en són els primers destinataris, queden d’entrada exclosos.
Només un marc de política familiar coherent i global pot garantir el desenvolupament social sostenible, afirma l’estudi, que advoca per una estratègia integrada que permeti enfortir les organitzacions de la família, els llaços socials comunitaris i afavoreixi les organitzacions locals informals.
_______
Imatges: Mother and Daughter, Curtis Keester, sota llicència Creative Commons / Pixabay, Domini Públic / Eurofound