Dit en termes mèdics, pot afirmar-se que tot prejudici enquistat activa necessàriament una desigualtat social. Les idees simples tendeixen a disseminar-se amb una velocitat viral i la dura closca que les conté presenta una extraordinària resistència a la més exigent contrastació amb la realitat. En el món del treball, els estereotips de gènere són una de les principals causes per les quals les dones han de superar més obstacles que els homes per ser valorades professionalment. La recent Llei catalana d’igualtat, que commina els poders públics a treballar de valent per eradicar els clixés que perpetuen aquestes diferències, torna a col·locar en les primeres pàgines de l’agenda política una aspiració referendada des de fa dècades per totes les instàncies internacionals.

La feina és àrdua i transversal. Com reconeix la llei, els estereotips abasten tot l’espectre del imaginari col·lectiu de la nostra societat: família, educació, cultura, mitjans de comunicació, organització social, i, sobretot, el món laboral. Algunes de les maneres subtils amb què ens impregnen fan encara més complicat, seguint amb la metàfora mèdica, llur detecció i tractament.

Les conseqüències dels estereotips de gènere no sempre apareixen amb una evidència tan clara com la que expressen les estadístiques de la bretxa salarial o els percentatges de presència femenina a l’alta direcció o als consells d’administració. Arriben, fins i tot, a temes de salut laboral, a la possibilitat de desenvolupar determinades funcions bàsiques, i, fins i tot, a la inexistència d’una indumentària apropiada per a desenvolupar-les.

No obstant això, el Parlament català, que confessa haver inspirat les seves disposicions en les reivindicacions històriques del moviment feminista, les associacions de dones i les associacions de defensa dels drets de les dones, està determinat a que s’actuï en tots aquests àmbits a partir d’una nova aproximació i duent-hi a terme canvis estructurals.

Compromís sense sigles

La llei defineix els estereotips de gènere com a «imatges simplificades que atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament ‘correctes’ o ‘normals’ de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen», que són «a la base de la discriminació entre homes i dones, i contribueixen a justificar-los i a perpetuar-los». Ja l’article primer garanteix que les polítiques públiques, al marge del color governamental, estiguin enfocades a eradicar els estereotips culturals que perpetuen les diferències de gènere.

Pel que fa a l’àmbit laboral, la nova llei és molt explícita pel que fa a incorporar la perspectiva de gènere en el disseny de la formació del personal d’orientació i d’inserció laboral, principalment al que aten les oficines de treball, per tal de garantir una inserció laboral lliure d’estereotips sexistes. La definició dels perfils professionals del catàleg de qualificacions professionals de Catalunya no inclourà, al seu torn, estereotips sexistes ni cap mecanisme d’exclusió de gènere.

La lluita contra els estereotips es lliurarà també, d’acord amb la llei, en l’àmbit de la coeducació, que es defineix com «l’acció educadora que potencia la igualtat real d’oportunitats i valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes, homofòbics, bifòbics, transfòbics o androcèntrics ni actituds discriminatòries per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere».

Educar i desaprendre

Els mitjans de comunicació hi tenen també una responsabilitat fonamental. Un estudi del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la darrera campanya nadalenca 2014-2015 alerta de que el 38,2% dels anuncis de joguines que els nens i adolescents catalans van mirar a la televisió contenien estereotips de gènere. El percentatge d’elements de desigualtat de gènere registrats al spots va ser, tanmateix, el més baix des de 2001 (en què va superar el 50%), però més que suficient per motivar la reflexió i l’actuació, i un indisputable indicador sobre l’extensió del camí que ens separa dels objectius reals de la llei.

L’assetjament sexual i per raó de sexe té uns claríssims antecedents en l’etapa de formació de les persones, sobretot en la primera i segona ensenyança. En línia amb la lletra i l’esperit del text legal, competirà al Govern i a les Administracions catalans extremar l’atenció i la vigilància sobre les formes i els continguts del productes audiovisuals i tecnològics adreçats a infants i jovent. Sense oblidar els anomenats ‘generalistes’, que, precisament per l’ampli espectre de públics hi exposats, serveixen de fixadors i justificadors d’idees, actituds i conductes creadores de desigualtats i discriminacions.

_______
Imatges: Eurotaller / Yang Liu, Man meets woman, Taschen 2014 / Toy Planet