La bretxa de gènere en el món del treball ha tornat a ocupar titulars les darreres setmanes. Segons dades oficials, les pensions de jubilació de les treballadores autònomes són un 27,6 per cent inferiors a les dels homes, amb els quals conformen un col·lectiu que, en conjunt, cobra pensions fins a un 40,8 per cent més baixes que la mitjana de les persones integrades en el Règim General de la Seguretat Social. L’ombra de la desigualtat laboral s’allarga fins a projectar-se amb més foscor sobre els darrers anys de vida de les dones treballadores. A Catalunya, la bretxa de pensions entre dones i homes es situa, segons trams d’edat, entre el 29 i el 38%.
La jubilació representa, per a una gran quantitat de dones, el final d’un camí d’empobriment al llarg de la vida a causa de la situació d’inferioritat en què es desenvolupa la seva vida laboral. Les interrupcions contractuals i les jornades reduïdes per la cura de fills i dependents, la contractació a temps parcial i els baixos salaris llastren les seves cotitzacions socials. Els menors ingressos els impedeixen, alhora, disposar de capacitat d’estalvi per encarar el darrer tram de l’existència, precisament quan comencen a esdevenir dependents. La Cambra de Comerç de Barcelona xifra en 4.429 milions d’euros anuals la pèrdua de riquesa que pateixen les dones en arribar a la vellesa com a resultat de la discriminació que experimenten en el mercat laboral.
Afrontar la jubilació amb temor
Un recent estudi de l’asseguradora Aegon d’abast estatal evidencia que més de la quarta part de les dones associa la jubilació amb valors com “inseguretat” i gairebé una cinquena part a “pobresa”. Segons l’informe, un 24% n’assegura, fins i tot, que no podria destinar cap part dels seus ingressos actuals per a l’estalvi de cara a millorar o complementar la pensió. De fet, la jubilació les col·loca en una situació de dependència econòmica i personal. El 55% de les dones casades o que viuen en parella considera al seu cònjuge o company “extremadament o molt important” com a font d’ingressos econòmics durant la seva jubilació, enfront dels homes, que en un 45% es mostren més segurs pel que fa a la independència econòmica.
Per a l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE), «el sistema públic de pensions del nostre país no corregeix la desigualtat salarial que es produeix en el mercat laboral, sinó que la perpetua i amplifica», sobretot als últims anys de vida laboral, el més importants per al càlcul de la pensió, i que precisament quan s’amplia la bretxa salarial de gènere. «A més, a més, l’esperança de vida de les dones és a l’entorn de cinc anys superior a la dels homes, fet que allarga la situació de pobresa relativa de les dones», subratlla.
Segons l’Agència Tributària, a Catalunya la bretxa de gènere en les pensions, d’un 31% de mitjana en desfavor de les dones, encara supera en sis punts el 25% que es registra durant la vida laboral. Per tal de fer front a aquest problema, l”ODEE proposa actuar sobre les causes que minven la capacitat de cotització de les dones, conscients que «l’equiparació de salaris no garanteix per si sola la igualtat en les pensions».
Urgeix canviar els rols de gènere, diu la UE
La bretxa de pensions en la Unió Europea va ser del 38 per cent l’any 2012, un percentatge que l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE) considera «alarmant» i especialment greu pel fet que resulta de «la suma de les desigualtats de gènere durant el cicle vital».
Les conclusions del darrer informe sobre bretxa de pensions presentat a la presidència letona assenyalen que l’únic camí per a abordar la situació actual en relació amb la distribució de les pensions és examinar les desigualtats entre dones i homes, sobre la base de que les desigualtats s’estenen al llarg de la vida de les persones, amb diferents efectes generacionals. «Les pensions desenvolupen un paper molt important en la protecció de les persones grans de la pobresa i en que se’ls garanteixi un envelliment digne», assevera l’EIGE. Una de cada deu persones pensionistes està en risc de pobresa a la Unió Europea.
Juntament amb la necessitat d’implementar polítiques que assegurin un increment de la cotització social de les dones europees, l’institut, en línia amb els postulats del Comitè Assessor de la Comissió Europea en Igualtat d’Oportunitats, troba a la base de la bretxa de gènere el repartiment desigual de les responsabilitats entre dones i homes.
Cal actuar, diu, sobre els estereotips que sustenten aquestes desigualtats amb tanta intensitat com en la millora de les condicions laborals, i, en particular, en les responsabilitats de cura de les persones dependents.
La millora dels serveis socials per a l’atenció d’infants i persones grans dependents i l’equiparació del temps que ambdós sexes dediquen a la cura i a les tasques domèstiques serien decisives a l’hora de disminuir de manera significativa la bretxa de gènere i augmentar la capacitat de les dones per assolir pensions en igualtat de condicions, conclou.
Alemanya, líder absolut en desigualtat de pensions
Dels 25 països membres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Alemanya és, segons les dades més recents d’aquest organisme, el país que registra més desnivell entre el que perceben homes i dones més grans de 65 anys en concepte de pensió, amb un 44,8% de diferència, seguit a molt poca distància per Luxemburg (44,2%) i Holanda (41,4%). A continuació se situen Regne Unit (39,6%), Àustria (38,6%), França (37%), Estats Units (34,9%), Irlanda (34,8%), Suïssa (34,2% ), Espanya (33,3%) i Itàlia (31,8%).
Espanya ha estat l’únic estat de l’OCDE que ha reduït la seva ‘guardiola’ de les pensions des de 2012. El Fons de Reserva s’ha vist minvat en un 38% en tres anys, mentre que la resta dels països en van augmentar els seus una mitjana del 7,1% l’any 2013.