La desigualtat salarial de gènere no només és una malaltia crònica. L’Organització Internacional del Treball (OIT) acaba de catalogar-la com a una de rara. Un informe d’aquest organisme internacional, presentat divendres, afirma que, per experiència i formació, les dones haurien de cobrar un 2 per cent més que els homes que realitzen una feina d’igual valor. La bretxa a favor dels homes, que l’estudi estima en un 19%de mitjana a l’Unió Europea, obeeix a factors ‘no explicats’. Per a l’OIT, els progressos en matèria d’igualdad de gènere continuen essent insuficients.
Segons Joaquín Nieto, director per a Espanya de l’OIT, «si es prenen en consideració els factors objectius de capacitació de homes i dones, no hauria d’existir una bretxa salarial. I, en tot cas, hauria d’ésser a favor de les dones, ja que compten amb una mica més de capacitació». A mesura que augmenta el salari, ho fa també la desigualtat salarial de gènere, que a Espanya és superior a la resta d’estats europeus. A més a més, hi afegí Nieto, la societat discrimina laboralment i salarial les dones que decideixen ser mares, cosa que es reflecteix a les estadístiques d’una manera «molt crua». Les dones amb càrregues familiars guanyen de mitjana a Espanya un cinc per cent menys que les que no són mares. I quants més fills es tenen, més gran és la bretxa salarial.
Les europees van guanyar un 16% menys que els homes en 2013
Segons Eurostat, l’any 2013 la bretxa salarial de gènere es va situar en el 16,4% a la Unió Europea (UE), una mitjana que abasta des de menys del 5% a Eslovènia a més del 20% a Estònia, Àustria, la República Txeca i Alemanya. Aquests percentatges representen la diferència entre la remuneració mitjana bruta per hora d’empleats i empleades respecte dels ingressos dels primers.
La desigualtat entre dones i homes en el mercat de treball no només es refereixen als ingressos, sinó que és molt significatives pel que a fa a tipus d’ocupació. Malgrat constituir el 46% de les persones ocupades, les dones estan subrepresentades als càrrecs de responsabilitats directives (només 1 de cada 3) i excessivament representades (2 de cada 3) a les feines de suport administratiu, així com al sector de serveis i vendes. Juntament amb això, son les grans perjudicades en termes d’estabilitat laboral. Prop del 32 per cent de les dones treballadores tenien un contracte a temps parcial, situació que només registrava el 8 per cent dels homes.