Receptes per a una desigualtat crònica

bretxasalarial25feb2015

Urgeix un nou pacte social que porti a més democratització de les decisions. Van ser, amb variants i des d’òptiques diverses, les idees que més van ressonar a l’Auditori del Palau Macaya de Barcelona, on quatre destacats i destacades professionals van compartir ahir dades i reflexions amb les 150 persones que van omplir la sala per esclarir les causes de la desigualtat salarial de gènere. Una bretxa que, segons els darrers estudis, arriba al 20 per cent de mitjana i s’apropa al 50 per cent quan s’analitzen els llocs de màxima decisió.

Moderats pel periodista Josep Puigbó, Joaquín Nieto, director de l’Oficina de l’OIT a Espanya; Consuelo Chacartegui, professora de Dret del Treball i vicedegana de la Universitat Pompeu Fabra; Anna Mercadé, directora del Observatori Dona, empresa i economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Ernest Poveda, director del estudi anual ICSA-ESADE sobre desigualtat salarial de gènere, van realitzar, al llarg de tres intenses hores, el diagnòstic diferencial d’una malaltia social que, lluny de guarir-se, sembla, com explicitava el títol de la Jornada, haver-se cronificat.

 

Una incògnita per aïllar

Una remuneració igual d’homes i dones per a un treball d’igual valor. Una reivindicació que, a començaments del segle XXI, no hauria de continuar essent-ho. El director de l’oficina espanyola de l’OIT reconeix, no obstant això, que el futur, fins i tot proper, del món del treball és en aquests moments una incògnita a què la seva organització ha dedicat un estudi que revela l’existència de causes no explicades per a la bretxa de gènere, però que de no existir, donarien com a resultat que les dones espanyoles haurien de estar cobrant un 2 per cent més que els homes.

Nieto va demanar, en línia amb la intervenció de Chelo Chacartegui, en l’obligació d’encarar polítiques que dediquin més esforços i recursos a fer complir la legislació en matèria d’igualtat, precisament en un Estat que, assenyalà la professora, és, en aquest aspecte, un dels més jurídicament fornits i avançats del món occidental. Chacartegui va inistir en la importància de que la igualtat salarial a les empreses estigui sancionada als convenis col·lectius.

Va coincidir també amb l’anàlisi d’Anna Mercadé respecte de la penalització laboral de les dones en determinades situacions, sobre tot durant la maternitat, i a advocar per ser capaços d’assolir un nou pacte que revisi els esquemes productius i de consum, i tendeixi a mancomunar la responsabilitat social.

Contra la cultura del presencialisme

Ernest Poveda va mostrar-se en sintonia amb aquests plantejaments i va afegir que el replantejament del món del treball hauria d’abordar una reforma profunda dels models retributius i de la cultura del presencialisme, que, al seu torn, també havia denunciat la representant de la Cambra de Comerç. El consultor es mostrà optimista en què, si més no, la profunda crisi econòmica dels darrers anys esdevingui una oportunitat perquè les dones assoleixin a la societat i a l’empresa el lloc que els correspon per formació i talent.

Les dades demostren, subratllà, que la seva capacitat de gestió quan ocupen responsabilitats directives millora molt notablement l’eficiència i la competitivitat de les organitzacions. Tres de les persones convidades van fer referència als resultats de tres respectius informes que estudien la bretxa laboral de gènere. L’Observatori Dona, empresa i economia de la Cambra de Comerç acaba de publicar, el proppassat 22 de febrer, un complet estudi sobre la bretxa salarial de gènere a Catalunya realitzat en col·laboració amb l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. En tan sols un dies es presentaran, en sengles actes públics, els informe realitzats, respectivament, per la Organització Internacional del Treball i ICSA-EADA.

Situació de les dones

Segons dades de la Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2014, del total de 756.500 persones en atur a Catalunya, hi ha 350.200 que són dones. Pel que fa al nivell d’ocupació de les catalanes (59,9%) hi ha gairebé 7 punts de diferència respecte a la taxa d’ocupació dels homes (66,8%). En el cas de la taxa d’activitat, la diferència entre homes (83,7%) i dones (74,5%) creix fins els 9 punts.

Pel que fa a la situació contractual és diferent segons el sexe. Hi ha més homes que dones ocupats a temps complert. En aquest sentit, l’EPA situava el percentatge de dones ocupades a temps parcial en un 23,6%, més del triple que la dels homes, un 7%. Aquesta diferència repercuteix tant en els salaris com en les prestacions que se’n deriven, com l’atur o les futures pensions de jubilació, representant aquesta parcialitat un factor important d’empobriment de les dones.

Cal destacar que la bretxa salarial entre sexes, a partir del salari brut anual, se situava l’any 2012, segons l’Idescat, en el 24,81% (incloent-hi contractes de jornada completa i de jornada parcial) i en el 17,9% (tenint només en compte la jornada completa). En relació a la doble presència, segons l’enquesta de l’ús del temps de 2011, de mitjana, les dones dediquen al dia més de 4 hores al dia al treball no remunerat (llar i família) mentre que els homes en dediquen la meitat (2 hores i 2 minuts). Això suposa que les dones suporten una càrrega de treball total molt superior a la dels homes.

La metodologia que s’utilitza al Departament d’Empresa i Ocupació per identificar i avaluar l’exposició a condicions de risc psicosocial considera la doble presencia un dels seus cinc grans grups de factors de risc.