Setge a la bretxa

 

“La igualtat no arribarà per si sola”. Això és el que va dir Rósa Guðrún Erlingsdóttir, la cap de la unitat d’Igualtat del Departament de Benestar d’Islàndia, com a resposta a la pregunta de si calia legislar. I és que el 2018 ha començat molt actiu en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la lluita contra la bretxa salarial al continent europeu.

A principis d’any, Islàndia estrenava una normativa pionera per prohibir, per llei, l’existència i persistència de bretxa salarial a les empreses. Al país nòrdic, qualsevol companyia de més de 25 persones treballadores haurà d’auditar i certificar la igualtat salarial. La norma, a més, contempla sancions en el cas que existeixi bretxa salarial a l’organització i un sistema de càlcul salarial resultant del sumatori d’uns valors assignats a cada tasca que desenvolupi cada persona treballadora.

Una línia similar, encara que menys ambiciosa, és la que ha entrat en vigor, aquest febrer, a Alemanya: les treballadores podran saber quant guanyen els seus companys homes per realitzar un treball igual. La llei també obliga a les empreses de més de 500 persones en plantilla a fer informes periòdics sobre igualtat salarial. Aquests informes públics sobre la bretxa existent a l’empresa també són la proposta del Regne Unit, que entrarà en vigor el proper mes d’abril i que obliga a les empreses de més de 250 persones a retre comptes sobre la bretxa salarial existent i el pla d’acció per fer-hi front.

 

Read More »

Vestint la igualtat

 

 

La discriminació per raó de sexe en l’àmbit laboral és, sovint, difícil de detectar. I ho és no perquè ocorri de forma aïllada, sinó perquè, la majoria de vegades forma part del costumari col·lectiu, d’allò que hem vist, escoltat i sentit des de sempre. Per això, l’assetjament per raó de sexe, acostuma a passar desapercebut, a no ser qüestionat i a ser menystingut.

Comentaris sexistes, rols i comportaments esperats segons el sexe, la cosificació de les dones i la permanent sexualització del cos femení, són alguns dels exemples que ens passen inadvertits a causa de l’ús i l’abús en la quotidianitat.

No obstant, cada cop són més les persones que s’interessen i es comprometen per canviar la forma de mirar tot allò que ha vist sempre sense jutjar i, amb la col·laboració d’agents socials i poders públics, s’està avançant en la lluita contra les desigualtats de gènere i l’assetjament sexual i per raó de sexe al  treball.

Alguns dels sectors laborals més propensos a generar situacions de discriminació per raó de sexe són els relacionats amb la publicitat i la comunicació, i és aquí on queda més camí per recórrer en termes de sensibilització. La notícia de la resolució  d’Inspecció de Treball Territorial de Barcelona, d’estendre una acta d’infracció molt greu per assetjament per raó de sexe vers al grup d’hostesses del Torneig de tennis Comte de Godó, el passat mes de maig de 2017, obligades a vestir roba inapropiada per l’onada de fred que s’estava vivint aquells dies, és un fet que fa de palanca de canvi d’aquest costumari sexista tradicional.

Aquesta actuació no només denuncia les situacions desavantatjoses que pateixen les dones a la seva feina, sinó també la necessitat de respectar i aplicar la prevenció de riscos laborals des d’una perspectiva de gènere.

Un pas que crea precedent, que fa caure la bena dels ulls i que vesteix d’igualtat la invisibilitat de l’assetjament per raó de sexe.

 

_
Imatge: Gaelx, Posando, Flickr, amb llicència Creative Commons.

Estereo-tipes

Un dels aspectes que caracteritza els estereotips de gènere és el de constituir profecies autocomplertes. Així ho palesen les darreres investigacions sobre la influència dels rols de gènere i els estereotips en les opcions d’estudi de noies i nois i sobre com unes i altres valoren les pròpies habilitats. A pocs dies de començar el curs acadèmic, és particularment pertinent recordar-les.

El grup de recerca GenTIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estudiat amb profusió la bretxa de gènere en motivacions acadèmiques i l’autoconcepte de capacitat. Aquests estudis mostren que les joves es consideren menys competitives que els seus companys en assignatures tradicionalment vinculades als àmbits científics i tecnològics, malgrat tenir qualificacions acadèmiques comparables i fins i tot superiors als nois.

Així, els estereotips de gènere es perpetuen mitjançant la segregació vocacional. El poder d’assumpció dels rols prefigurats és de tal magnitud que, només la conversió nominal dels estudis superiors d’informàtica en Enginyeria va ser suficient perquè caigués notablement el nombre de sol·licituds de matrícula de les noies. Avui n’hi una una per cada nou nois.

La UOC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja treballen conjuntament per desmuntar el fals prejudici que allunya les dones d’aquests estudis. Aquests dies, 200 dones TIC d’arreu del món s’han reunit a la UPC amb motiu del Congrés wonENcourage, organitzat per l’Association for Computing Machinery (ACM) i la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i que ha comptat amb la presència de la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona.

El curs 2017-2018 la UPC investirà doctora ‘honoris causa’ la matemàtica nord-americana Margaret Hamilton, pionera en la utilització del terme ‘enginyeria del software’, ara fa 50 anys, durant les primeres missions Apol·lo de la NASA. La proposta s’emmarca en la celebració del 40è aniversari de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i vol ser també un homenatge a una professional que va treballar en un entorn totalment masculí i que va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica.

_
Imatge: Rene Passet, Silvia B, Flickr, amb llicència Creative Commons.

Efectes efectius

Ÿ

Durant els dos primers anys de vigència de la Llei catalana d’igualtat, la Direcció General d’Igualtat (DGI) ha donat suport a més de 3.000 empreses perquè incorporin plans d’igualtat a les seves organitzacions. En l’actualitat, en el Registre públic de Plans d’igualtat consten 125 plans registrats o en procés d’inscripció o validació, els efectes dels quals beneficien 110.000 treballadors i treballadores.

Aquesta i altres accions han estat possibles gràcies a un increment exponencial del pressupost per al foment de la igualtat de dones i homes en el treball. Els recursos pràcticament s’han multiplicat per 15 en els dos darrers exercicis, passant de 41.000 a més de 600.000 euros.

Són dades que han presentat en roda de premsa el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, i la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, qui ha fet un balanç de les polítiques de la seva responsabilitat. D’aquestes, n’ha destacat particularment les que s’executen en col·laboració amb ajuntaments i entitats municipalistes, que considera “cabdals com a miralls i catalitzadors de la igualtat a tot el territori”.

“La inclusió de les polítiques d’igualtat en el Contracte programa amb els ens locals”, ha afirmat, “ha permès augmentar notablement la formació de professionals. Durant 2015 i 2016  els ens locals van formar en igualtat a un total de 4.304 persones de les seves plantilles, un 2.000 cada any. La previsió per a 2017 assoleix la xifra de 10.000 persones beneficiàries d’aquesta formació”.

 

Read More »

Transparència salarial, antídot de la bretxa

transparencia-salarial

Alemanya trenca el tabú del salari com a matèria reservada. Les dones que treballin en empreses amb plantlles de més de 200 persones podran sol·licitar informació sobre els emoluments que hi perceben els homes que ocupen llocs i posicions equivalents.

A més a més, les empreses de més de 500 persones empleades estaran obligades a informar periòdicament sobre l’evolució de la igualtat de gènere i la igualtat de remuneració en l’organització. La mesura afectarà 14 milions de persones treballadores, fins i tot a les del sector públic.

Aquestes són les principals mesures del projecte de llei que el gabinet federal alemany ha aprovat recentment en favor de més igualtat salarial entre homes i dones. Uns avenços que impliquen el reconeixement d’un dret individual a la informació per als treballadors i treballadores. La titular del Ministeri de Dona i Famílies d’aquell país, Manuela Schwesig, que ha elaborat el projecte de llei, confia que aquesta ampliació de drets laborals redundi en un canvi cultural en les empreses, segons informa el rotatiu Zeit Online, “i, juntament amb la introducció de quotes de dones en els consells d’administració, en un país amb més justícia social”.

______
Imatge: Dirk Vorderstrasse, Wikimedia, sota llicència Creative Commons

Llei integral de la dignitat ciutadana

Tots el ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden ja participar en l’enriquiment de la futura llei integral d’igualtat de tracte i no discriminació. Ho han anunciat avui en roda de premsa el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós i March, i la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona. Segons aquesta última, que n’ha detallat el procediment, totes les aportacions rebudes seran avaluades i formaran part de la memòria del text; «les que puguin tenir encaix i viabilitat jurídica s’incorporaran al tràmit parlamentari», ha assegurat.

El projecte de llei, aprovat al darrer Consell de Govern de la passada legislatura, no va tenir oportunitat de ser sotmès a debat al Parlament. Ara es reprèn, ha dit Amorós, amb la vocació de constituir una llei de país que no va adreçada a protegir drets de minories, sinó que afecta, sense excepció, tota la ciutadania, individualment i en el seu conjunt. «Hem de ser conscients que totes les persones experimentem distintes formes de diversitat, és a dir, que som minoria moltes vegades al llarg de la nostra vida», ha subratllat. «És una qüestió de dignitat personal, i com a societat, que es preservin i garanteixin aquests drets».
Read More »

La tardor del patriarcat

Sin título-ferrugem

La Llei d’igualtat efectiva de dones i homes de Catalunya va néixer, fa just un any, per garantir drets humans bàsics i inalienables. Les seves tres primers línies ja parlen de la igualtat de sexes com a «un valor cabdal per a la democràcia i una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista». Durant la tardor d’enguany la Direcció General d’Igualtat (DGI) farà un esforç per complir i donar suport al compliment d’aquesta llei, que atorga a l’Administració local un paper determinant en la construcció d’un país on sigui real i efectiva la igualtat de dones i de homes.

La DGI ha posat en marxa un cicle de sis sessions per formar en igualtat a càrrecs directius i personal de l’Administració local catalana. El cicle abastarà tot el territori i tindrà com a seus Tremp, Barcelona, Girona, Manresa, Tarragona i Lleida. El primer dia d’obertura d’inscripcions, divendres passat, personal de prop de la meitat dels 109 ajuntaments, consells comarcals i ens supramunicipals signants del Contracte programa amb el Departament de Treball, Afers Socials i famílies ja s’havia compromès a participar-hi.
Read More »

Invisibles abusos quotidians

SONY DSC

Invisibles entre els titulars de grosses negretes, davant els ulls de les nostres civilitzades societats modernes i democràtiques, es toleren quotidianament conductes que vulneren els drets humans més elementals. La feina, en tant que microcosmos social organitzat d’acord amb unes estructures de poder, n’és un dels escenaris més propicis.

Més enllà de la tipificació penal de determinats comportaments, la Llei d’igualtat de Catalunya afirma taxativament que tota conducta que impliqui assetjament sexual o per raó de sexe en el treball és discriminació. Una discriminació que sempre ataca les persones treballadores que es troben en una situació de més vulnerabilitat, com ara les dones. En la majoria dels casos, es tracta de diferents manifestacions de violència masclista amb diferents graus d’intensitat.

Amb un esperit més preventiu que coercitiu, la llei obliga les empreses i organitzacions a disposar de mesures de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe negociades amb les persones treballadores i a propiciar condicions de treball que siguin el tallafoc natural d’aquests comportaments indesitjables. En definitiva, de garantir organitzacions eficients i saludables, on resulta essencial endegar una inajornable tasca de conscienciació.

PIMEC, Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya,  ha volgut posar fil a l’agulla d’aquesta responsabilitat i organitza una jornada per crear consciència de l’obligatorietat legal d’elaborar i complir els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, en col·laboració del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que recentment va aprovar i publicar un protocol guia per a empreses elaborat pels agents socials, persones expertes i representants de l’Administració. L’acte comptarà amb la participació de Mireia Mata Solsona, directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

______
Imatge: CensoredBen Raynal, Flickr, mod. per aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons

Per imperatiu legal i ètic

DSC_0635

Les participants del grup de treball i de la comissió que ha elaborat el Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe posen a l’entrada de l’Espai Francesca Bonnemaison, on avui s’ha presentat oficialment aquest document davant de prop de 150 persones convidades. Representants sindicals i de les organitzacions empresarials, professionals de l’empresa i de la promoció de la igualtat han saludat i avalat amb la seva nodrida presència el naixement d’aquest text, que servirà de marc i d’orientació per a l’elaboració d’aquests protocols a les empreses.

L’acte ha estat presentat pel director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Jordi Miró, i conduït per Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals, al si del qual han treballat la comissió i el grup tècnic d’experts i representants de patronals i sindicats de Catalunya que ha elaborat el protocol.

Read More »

La mecànica del clixé

nena_mecanica00

Dit en termes mèdics, pot afirmar-se que tot prejudici enquistat activa necessàriament una desigualtat social. Les idees simples tendeixen a disseminar-se amb una velocitat viral i la dura closca que les conté presenta una extraordinària resistència a la més exigent contrastació amb la realitat. En el món del treball, els estereotips de gènere són una de les principals causes per les quals les dones han de superar més obstacles que els homes per ser valorades professionalment. La recent Llei catalana d’igualtat, que commina els poders públics a treballar de valent per eradicar els clixés que perpetuen aquestes diferències, torna a col·locar en les primeres pàgines de l’agenda política una aspiració referendada des de fa dècades per totes les instàncies internacionals.

La feina és àrdua i transversal. Com reconeix la llei, els estereotips abasten tot l’espectre del imaginari col·lectiu de la nostra societat: família, educació, cultura, mitjans de comunicació, organització social, i, sobretot, el món laboral. Algunes de les maneres subtils amb què ens impregnen fan encara més complicat, seguint amb la metàfora mèdica, llur detecció i tractament.

Read More »