En llenguatge ADA


 

L’Ada Augusta Byron King, més coneguda com Ada Lovelace, matemàtica i física, estava fent la traducció d’un treball del matemàtic Babbage i hi anava deixant anotacions per millorar-lo. Havia estat educada en ciències i lògica, en un intent de la seva mare per allunyar-la de seguir el camí del seu pare, el poeta Lord Byron, marcat per les excentricitats i la literatura.

El treball de Charles Babbage era sobre la Màquina Analítica, i entre les notes de l’Ada Lovelace,  hi havia un algoritme codificat destinat a ser processat per la màquina, que, un segle després, li donaria la consideració de ser la primera programadora. Les seves aportacions van sortir publicades el 1846, però hauria de passar un segle per tal què li arribés aquest reconeixement després que es tornessin a publicar el 1953.

L’Ada Lovelace, igual que el seu algoritme, eren una excepció. Cent anys després, la seva aportació ha estat reconeguda i un dels llenguatges de programació que existeix duu el seu nom. Ja no són un fet extraordinari. No obstant, l’Ada Lovelace com a dona, avui dia, encara tindria un embolcall de raresa.

Read More »

Hi són, les dones?

 

 

 

Noranta-un són els anys que han passat des que Benjamin Couprie va prendre aquesta fotografia al Congrés Solvay. Entre les cares dels principals científics que hi apareixen, en sobresurt una a primera fila: la de la Marie Curie, la única assistent dona a la conferència durant molts anys.

Al 2015, gairebé noranta anys després de la imatge, l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar que el dia 11 de febrer se celebrés el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Els objectius eren clars: donar visibilitat a les dones del camp científic i lluitar contra la permanència de la situació, doncs les barreres per accedir a la investigació i els estereotips de gènere que les  allunyen, continuen existint.

 

Read More »

Innovadones

La Comissió Europea (CE) ha obert el termini de presentació de candidatures per als propers Premis a les Dones Innovadores europees, que reconeixen el lideratge d’emprenedores responsables de posar al mercat productes o serveis innovadors. El tribunal en valorarà, juntament amb l’originalitat, l’impacte econòmic i social de la innovació, i el potencial de les candidates per empoderar altres dones com a líders i emprenedores.

Segons destaca la CE a les bases del concurs, “les dones estan poc representades pel que fa a la creació d’empreses innovadores i aquest és un potencial no explotat que Europa necessita explotar per optimitzar tots els recursos disponibles per mantenir-se competitiva i trobar solucions als nostres reptes socials”.

El premi es divideix en quatre categories: tres primers premis, de 100.000, 50.000 i 30.000 euros, respectivament, i una quarta anomenada Rising Innovator Award, dotada amb  20.000 euros, per a emprenedores de menys de 30 anys d’edat.

L’any 2014 el tercer premi va recaure en Ana Maiques, cofundadora d’StarLab, una empresa radicada en Barcelona especialitzada en la creació de productes i serveis en l’àmbit de la neurociència i el sector espacial. 

El concurs està obert a dones de tota la Unió Europea (o país associat a l’Horitzó 2020) que hagin “fundat una empresa d’èxit i hagin portat la innovació al mercat” i a aquelles que s’hagin beneficiat de finançament de recerca i desenvolupament des del sector públic o privat. La data límit per a presentar candidatures és el 15 de novembre de 2017. La decisió del jurat amb els noms de les guanyadores està prevista pel primer trimestre de 2018.

_
Imatge: European Comission.

Empoderades en l’era digital

El Mobile World Congress ha reflexionat per primer cop en Barcelona sobre la bretxa de gènere en el sector tecnològic. Durant tota la jornada d’ahir, la Cimera Women4Tech, va desenvolupar una variada i concentrada agenda en què s’han reivindicat i debatut fórmules per incrementar la presència femenina en la indústria de la tecnologia mòbil, per implementar-hi millors pràctiques d’igualtat de gènere o per aplicar-hi valors del lideratge femení.

Altes directives de companyies com ara Google, Facebook, SAP, Airtel, Lenovo o Bharti han reclamat a la cimera que les empreses apostin més fermament per promocionar el talent de les dones, han defensat la importància de la diversitat al si de les organitzacions i han instat els poders públics a lluitar decididament contra les desigualtats de dones i homes a les empreses.

El panell de dones líders i inversores va demanar, unànimement, mesures per fer front a l’escassetat de dones a llocs de lideratge en l’àmbit de la tecnologia, particularment masculinitzat. La inversora Terri Mead va criticar la negativa cobertura mediàtica del fracàs de Marissa Mayer al capdavant de Yahoo i la dramàtica caiguda en desgràcia de la fundadora de Theranos, Elizabeth Holmes. “No podem permetre que aquests exemples serveixin perquè alguns mirin d’escampar la idea de que les dones no poden fer-ho“.

 

Read More »

Transparència salarial, antídot de la bretxa

transparencia-salarial

Alemanya trenca el tabú del salari com a matèria reservada. Les dones que treballin en empreses amb plantlles de més de 200 persones podran sol·licitar informació sobre els emoluments que hi perceben els homes que ocupen llocs i posicions equivalents.

A més a més, les empreses de més de 500 persones empleades estaran obligades a informar periòdicament sobre l’evolució de la igualtat de gènere i la igualtat de remuneració en l’organització. La mesura afectarà 14 milions de persones treballadores, fins i tot a les del sector públic.

Aquestes són les principals mesures del projecte de llei que el gabinet federal alemany ha aprovat recentment en favor de més igualtat salarial entre homes i dones. Uns avenços que impliquen el reconeixement d’un dret individual a la informació per als treballadors i treballadores. La titular del Ministeri de Dona i Famílies d’aquell país, Manuela Schwesig, que ha elaborat el projecte de llei, confia que aquesta ampliació de drets laborals redundi en un canvi cultural en les empreses, segons informa el rotatiu Zeit Online, “i, juntament amb la introducció de quotes de dones en els consells d’administració, en un país amb més justícia social”.

______
Imatge: Dirk Vorderstrasse, Wikimedia, sota llicència Creative Commons

Paritat en desequilibri

PlaçaIgualtat02_aeQual

L’Administració local catalana manté una paritat absoluta de dones i homes en les seves plantilles de personal. Si en 2015 les dones constituïen el 49,14 per cent de persones treballadores als ens locals de Catalunya, enguany aquesta proporció s’eleva al 50,12 per cent. No obstant això, tot i les dades globals, cal remarcar que, per sectors, i a totes les categories, es mantenen el desequilibris. A la cúpula de les organitzacions, el nombre d’homes dobla pràcticament el de dones entre els càrrecs directius (64,78% enfront d’un 35,22%), malgrat un lleu tancament, del 2,5 per cent, de la bretxa de representació en aquest grup professional respecte de l’any proppassat.

Més a prop es troben els percentatges entre el personal eventual de lliure designació, on la proporció d’homes frega el 60 per cent, mentre que la de dones tot just supera el 40, amb un augment de la bretxa representativa de gairebé el 7 per cent en comparació amb 2015. Pel que fa al personal funcionari i laboral, les dones tenen clarament una posició més desafavorida. Són un 10 per cent menys de funcionaris de carrera i un 5 per cent menys de laborals indefinits;  superen, en canvi, àmpliament els homes en interinitat (més del doble) i temporalitat (un 21 per cent més); unes xifres que, al capdavall, acaben per equilibrar els totals.
Read More »

L’ADN de l’esquerda

Bretxa salarial BCN_ago2016aeQual

Si no fos perquè les causes fa dècades que n’estan perfectament determinades, hom s’estaria temptat de creure que obeeix a una inexorable llei natural. Després d’una llarga etapa d’estancament, la bretxa salarial entre homes i dones a casa supera ja el 25 per cent. Més clarament: les dones treballadores catalanes cobren anualment, de mitjana, una quarta part menys que els seus companys per una feina d’igual valor.

Les dades de la darrera Enquesta d’Estructura Salarial van posar recentment de manifest, negre sobre blanc, aquest nou agreujament de la situació laboral de les dones del nostre país, paral·lel al que també es registra en tot l’Estat. Un encara més recent estudi elaborat per l’Ajuntament de Barcelona eleva el percentatge de desigualtat salarial, en determinats sectors econòmics i productius del municipi, fins al 30 per cent.
Read More »

L’hora local

LaPera_Casa de la Vila-GoogleMaps

La Llei catalana d’igualtat, aprovada per unanimitat del Parlament fa pràcticament un any, situa als ajuntaments i ens locals de Catalunya en una posició axial en la construcció d’una societat en què sigui real i efectiva la igualtat de dones i homes. Un bon nombre ja han començat a inscriure els seus plans d’igualtat al registre públic del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. D’altres, s’apresten a elaborar-los en compliment de la llei, que obliga a totes les administracions locals amb 6 o més persones treballadores a aprovar un pla d’igualtat entre dones i homes.

El repte que enfronta el món local no és substancialment diferent del de la resta del país. Les xifres de la desigualtat de gènere podrien predicar-se també d’altres institucions i empreses. Més de 90.000 persones treballen en l’Administració municipal catalana, en una proporció en empat tècnic entre dones i homes. Però la paritat s’acaba aquí. De cada tres càrrecs d’alta direcció, només un és ocupat per una dona, ratio que baixa a un de cada cinc quan es tracta de llocs de responsabilitat eventual o del funcionariat de carrera. Són, en canvi, un 28 per cent més en la interinitat i un 20 per cent en la temporalitat laboral.

El Contracte programa amb què, des de 2008, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies dota de serveis socials a ajuntaments, consells comarcals i ens supramunicipals de tot el territori, engloba avui 109 consistoris. Com a novetat, i per al període 2016-2019, incorpora programes de sensibilització i capacitació específica en igualtat a tot el personal dels ens locals per facilitar-los l’elaboració i implantació d’un pla d’igualtat de la pròpia organització.

L’abast d’aquest servei es conté en l’anomenada Fitxa 37 del Contracte programa, que gestiona la Direcció General d’Igualtat. Durant el que resta de l’any en curs, s’efectuarà una massiva recollida de dades de la situació de les polítiques de gènere als ens locals, que servirà per radiografiar aquestes administracions i establir els objectius dels futurs plans d’igualtat municipals.

______
Imatge: Ajuntament de La Pera (Girona). ©Google Maps, mod. per aeQual_2.0. sota llicència Creative Commons

Europa afina els instruments de conciliació

CEChildren

Estrasburg insta Brussel·les a igualar a l’alça el dret d’europees i europeus a disposar de les mateixes possibilitats de conciliar la vida laboral, personal i familiar. El proper dia 24 de maig tres comissions es donaran cita per discutir aquesta proposta, la pròpia Comissió Europea, i la d’Ocupació i Assumptes Socials i la de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament de la Unió. En representació d’aquest, les eurodiputades Vilija Blinkevičiūtė i Tatjana Ždanoka defensaran un projecte d’informe anomenat “La creació de condicions del mercat de treball favorables per a la conciliació de la vida”.

El document respon al full de ruta i a la consulta pública de l’any 2015 sobre Un nou impuls per encarar els reptes de conciliació de la vida que afronten les famílies treballadores, que plantejava augmentar la participació de les dones en el mercat laboral i l’adaptació de les actuals polítiques de la Unió Europea envers el mercat de treball per tal d’assolir un millor equilibri de la vida personal, familiar i laboral, i enfortir alhora la igualtat de gènere en el món del treball.
Read More »

Bassa, «prima inter pares»

Bassa-Parlament_01

Noblesse oblige. A escasses hores de la celebració del Dia Internacional del Treball, la consellera Dolors Bassa va ser la primera a comparèixer públicament al Parlament de Catalunya per parlar dels reptes, projectes i iniciatives del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en matèria d’igualtat. Per torns, i amb idèntic objectiu, ho faran successivament els i les seves pars de l’Executiu català dins el cicle “La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país”, una iniciativa de la presidenta Carme Forcadell, que en va presidir també l’acte inaugural.

La mesa va comptar amb la presència de Núria de Gispert, màxima autoritat de la Cambra a la legislatura anterior; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Teresa M Pitarch, i la Dra. Sara Berbel  (a esquerra i dreta, respectivament, de la imatge). Doctora en Psicologia Social i amb un amplíssim bagatge com a investigadora, conferenciant i gestora pública, Berbel va portar el pes acadèmic de l’acte, en què va demanar extremar l’esperit crític sobre la manera en què es produeix el procés de socialització de les dones a la nostra societat.

Escombres de joguina que tornen a vendre’s com a regals infantils, campanyes institucionals de contingut sexista o publicacions adreçades a un públic femení que asseguren que «endreçar casa teva millora el cutis» són, va dir, moneda comú als espais públics i els mitjans de comunicació. Correm un seriós risc, assegurà, que els prejudicis i estereotips que vehiculen aquests tipus de missatges ens passin inadvertits com a part de la normalitat i caiguem en la trampa de considera-los innocus i socialment acceptables. Referent de la recerca científica i la divulgació en aquest àmbit, Berbel va denunciar contundentment la incomprensible persistència de la bretxa salarial de gènere, a la qual responsabilitzà del fet que «la pobresa tingui nom de dona».

Podeu assistir, en diferit, a l’acte i seguir les diferents intervencions al web de Canal Parlament.

______
Imatge: Igualtat al Parlament 2016, aeQual_2.0, sota llicència Creative Commons