Qualsevol precarietat passada fou millor?

Les dones de menys de 40 anys treballen en pitjors condicions laborals que les seves mares. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que compara la vida laboral de 22 generacions nascudes entre 1957 i 1978, denuncia un “imparable augment” del temps de precarietat laboral a l’Estat espanyol en els darrers 30 anys. Unes condicions que empitjoren encara més per a les dones. Les nascudes en 1957 passaven 1,4 anys en precari entre els 30 i els 39 anys, mentre que les nascudes a finals del 70 n’han passat ja 3,5, és a dir, gairebé la meitat de la seva vida activa com a adultes joves.

I si bé per als homes la xifra es duplica (de 0,8 a 2,1 anys), el cert és que la bretxa entre homes i dones no ha deixat d’eixamplar-se, especialment entre les persones nascudes a partir de 1972.  Així, en la generació nascuda en 1978, les dones viuen dos anys més que els homes en condicions laborals d’incertesa i temporalitat. I encara és més rellevant que per a les dones l’educació ni tan sols representa una garantia per evita-les. Les dones amb alts nivells de formació han vist perllongar-se dos anys la seva vida laboral en ocupació precària. Justament el doble que els homes.

L’estudi, elaborat per les investigadores Mariona Lozano i Elisenda Rentería, ha estat publicat a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques sota el títol “L’imparable augment dels anys en precarietat laboral dels adults joves a Espanya 1987-2017″. A les conclusions, les autores afirmen que aquesta vulnerabilitat, que incideix especialment en el cas de les dones, torna a posar de manifest, un cop més, la desigualtat de dones i homes com un dels gran reptes de la nostra societat.

El treball de Lozano i Rentería demostra que aquesta realitat “dificulta l’entrada plena a la vida adulta i posposa la seva emancipació, l’assoliment de la independència econòmica, la formació de parelles estables, el matrimoni i el naixement dels fills”. La precarietat laboral, especialment a aquestes edats, hi afegeixen, és un malbaratament de recursos inassumible “ni en termes de cotitzacions ni en termes de fecunditat frustrada, o de frustració personal de tota una generació”. “La participació laboral de la dona”, asseguren, “ha estat identificada com un dels paràmetres més rellevants per a l’increment de l’edat mitjana a la maternitat”. No obstant això, és l’augment de les condicions de temporalitat i inseguretat el que fa que aquesta es posposi encara més.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s