Setge a la bretxa

 

“La igualtat no arribarà per si sola”. Això és el que va dir Rósa Guðrún Erlingsdóttir, la cap de la unitat d’Igualtat del Departament de Benestar d’Islàndia, com a resposta a la pregunta de si calia legislar. I és que el 2018 ha començat molt actiu en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la lluita contra la bretxa salarial al continent europeu.

A principis d’any, Islàndia estrenava una normativa pionera per prohibir, per llei, l’existència i persistència de bretxa salarial a les empreses. Al país nòrdic, qualsevol companyia de més de 25 persones treballadores haurà d’auditar i certificar la igualtat salarial. La norma, a més, contempla sancions en el cas que existeixi bretxa salarial a l’organització i un sistema de càlcul salarial resultant del sumatori d’uns valors assignats a cada tasca que desenvolupi cada persona treballadora.

Una línia similar, encara que menys ambiciosa, és la que ha entrat en vigor, aquest febrer, a Alemanya: les treballadores podran saber quant guanyen els seus companys homes per realitzar un treball igual. La llei també obliga a les empreses de més de 500 persones en plantilla a fer informes periòdics sobre igualtat salarial. Aquests informes públics sobre la bretxa existent a l’empresa també són la proposta del Regne Unit, que entrarà en vigor el proper mes d’abril i que obliga a les empreses de més de 250 persones a retre comptes sobre la bretxa salarial existent i el pla d’acció per fer-hi front.

 

A casa nostra, i d’acord amb l’informe de l’Observatori de Treball i Temps productiu l’Evolució de la bretxa salarial de gènere 2008-2015 que va presentar la Directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona,  ahir 21 de febrer, es  quantifica la bretxa salarial per al 2015 a Catalunya en un 23.9% i s’identifica la manifesta existència dels dos conceptes que més mostren l’escenari laboral femení: el terra enganxós, que estanca les dones a la part baixa de l’escala salarial, i el sostre de vidre. Un itinerari d’evolució professional que imposa un fet clar per les empreses: el malbaratament del talent femení que continua amagat entre un punt i altre.

“La igualtat no arribarà per si sola”, va dir. Conjuntament amb la legislació contra la bretxa salarial calen altres passos, moltes mans i tots els àmbits. Atacar els estereotips de gènere, que mantenen la segregació horitzontal i vertical; reforçar les institucions i eines encarregades d’establir els salaris com la negociació col·lectiva; crear i creure en la transparència retributiva i les auditories salarials o apostar per les polítiques de corresponsabilitat.

Mentrestant, el setge a la desigualtat salarial ha començat. Celebrem les iniciatives legislatives.

_
Imatge: Aftab Uzzaman, Like Dreams, Flickr, amb llicència Creative Commons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s