Metal·lúrgica corresponsable

 

El sector metal·lúrgic alemany s’ha mobilitzat, aquest inici d’any, per a aconseguir una mesura prou innovadora: la jornada laboral de 28 hores setmanals, per un període de dos anys, que permet establir un millor equilibri entre els diferents àmbits vitals.

IG Metall, un dels principals sindicats alemanys, va iniciar amb la patronal Suedwestmetall la negociació del conveni col·lectiu del sector metal·lúrgic i electrònic de Baden-Wurtemberg  a finals del mes de gener i van finalitzar-la, després de mobilitzacions i vagues, a principis de febrer. El nou conveni recull la possibilitat de reduir la jornada setmanal fins a les 28 hores, per un període de 6 a 24 mesos, per compaginar les cures, estudis o altres necessitats de les persones treballadores amb la garantia que podran recuperar la jornada laboral complerta quan finalitzi aquest termini.

A l’espera de conèixer la incidència real i el nombre de sol·licituds de la mesura per sexe, la mera exigència de major flexibilitat per facilitar la conciliació de la vida laboral i personal és ja una bona notícia, que pot implicar un avenç en corresponsabilitat en l’assumpció de tasques domèstiques i de cura en un sector altament masculinitzat. Una conquesta que va en consonància amb les iniciatives que qüestionen la centralitat del treball remunerat en la vida de les persones i que apunten cap a un major equilibri amb l’esfera reproductiva, on el treball domèstic i de cura ocupi el lloc rellevant que li pertoca com a garant del benestar comú.

Noves propostes i noves veus que omplen buits existents en la lluita contra les desigualtats. Consecucions molt celebrades que creen precedent i que posen la corresponsabilitat i la gestió del temps al centre de la negociació col·lectiva.

#EnsAturem

 

El 8 de març és la data assenyalada al calendari per Nacions Unides per a internacionalitzar la reclamació del dret a la igualtat de les dones, en record de les lluites de les obreres  de finals del segle XIX  i principis del XX per aconseguir millorar les seves condicions laborals. Una efemèride en la qual, segons confirmen tossudament les dades objectives, encara hi ha més coses a reivindicar que a celebrar.

Enguany, el Dia Internacional de les Dones es tenyeix de vaga general, una iniciativa que té com a precedent l’aturada de 1975 a Islàndia, que va ser seguida massivament per les dones d’aquell país i es va convertir en autèntic motor dels avenços en igualtat que van anar consolidant-se fins convertir Islàndia en un referent  mundial.

Aquest 8 de març hi ha convocada una vaga general, idea que, enguany, s’ha escampat a 177 països d’arreu el món on les dones han estat cridades a aturar-lo per fer-se valdre,  per reivindicar drets bàsics com el dret a la vida i per reclamar igualtat en tots els àmbits de participació. Perquè aquesta vaga no només és laboral, sinó també estudiantil, de cures i de consum, una vaga global per posar de manifest els treballs, remunerats o no, de les dones.

Si ens atenem a les dades i informes sobre violència, bretxa salarial, assumpció de les tasques de cura i de la llar, entre d’altres, que motiven la convocatòria de la vaga, “ des de la Direcció general d’Igualtat no podem fer altra cosa que donar suport a la mobilització” diu Mireia Mata, directora general d’Igualtat, perquè, “no hi ha ningú que pugui negar que està motivada per una situació de profunda injustícia envers les dones”.

Quins seran els resultats de la convocatòria ho dirà el temps, però ja és innegable el seu impacte en l’agenda política i social. Calen tots els esforços per evitar la cronificació de les desigualtats. Calen tots els esforços per construir un futur de dignitat que no pot existir sense la igualtat entre dones i homes.

 

 

En llenguatge ADA


 

L’Ada Augusta Byron King, més coneguda com Ada Lovelace, matemàtica i física, estava fent la traducció d’un treball del matemàtic Babbage i hi anava deixant anotacions per millorar-lo. Havia estat educada en ciències i lògica, en un intent de la seva mare per allunyar-la de seguir el camí del seu pare, el poeta Lord Byron, marcat per les excentricitats i la literatura.

El treball de Charles Babbage era sobre la Màquina Analítica, i entre les notes de l’Ada Lovelace,  hi havia un algoritme codificat destinat a ser processat per la màquina, que, un segle després, li donaria la consideració de ser la primera programadora. Les seves aportacions van sortir publicades el 1846, però hauria de passar un segle per tal què li arribés aquest reconeixement després que es tornessin a publicar el 1953.

L’Ada Lovelace, igual que el seu algoritme, eren una excepció. Cent anys després, la seva aportació ha estat reconeguda i un dels llenguatges de programació que existeix duu el seu nom. Ja no són un fet extraordinari. No obstant, l’Ada Lovelace com a dona, avui dia, encara tindria un embolcall de raresa.

Read More »

Setge a la bretxa

 

“La igualtat no arribarà per si sola”. Això és el que va dir Rósa Guðrún Erlingsdóttir, la cap de la unitat d’Igualtat del Departament de Benestar d’Islàndia, com a resposta a la pregunta de si calia legislar. I és que el 2018 ha començat molt actiu en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la lluita contra la bretxa salarial al continent europeu.

A principis d’any, Islàndia estrenava una normativa pionera per prohibir, per llei, l’existència i persistència de bretxa salarial a les empreses. Al país nòrdic, qualsevol companyia de més de 25 persones treballadores haurà d’auditar i certificar la igualtat salarial. La norma, a més, contempla sancions en el cas que existeixi bretxa salarial a l’organització i un sistema de càlcul salarial resultant del sumatori d’uns valors assignats a cada tasca que desenvolupi cada persona treballadora.

Una línia similar, encara que menys ambiciosa, és la que ha entrat en vigor, aquest febrer, a Alemanya: les treballadores podran saber quant guanyen els seus companys homes per realitzar un treball igual. La llei també obliga a les empreses de més de 500 persones en plantilla a fer informes periòdics sobre igualtat salarial. Aquests informes públics sobre la bretxa existent a l’empresa també són la proposta del Regne Unit, que entrarà en vigor el proper mes d’abril i que obliga a les empreses de més de 250 persones a retre comptes sobre la bretxa salarial existent i el pla d’acció per fer-hi front.

 

Read More »

Hi són, les dones?

 

 

 

Noranta-un són els anys que han passat des que Benjamin Couprie va prendre aquesta fotografia al Congrés Solvay. Entre les cares dels principals científics que hi apareixen, en sobresurt una a primera fila: la de la Marie Curie, la única assistent dona a la conferència durant molts anys.

Al 2015, gairebé noranta anys després de la imatge, l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar que el dia 11 de febrer se celebrés el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Els objectius eren clars: donar visibilitat a les dones del camp científic i lluitar contra la permanència de la situació, doncs les barreres per accedir a la investigació i els estereotips de gènere que les  allunyen, continuen existint.

 

Read More »

Confluència

 

En bona mesura, els canvis socials s’assoleixen a través de la sensibilització de la ciutadania i dels actors econòmics, polítics i socials envers un fet o una situació determinada. Sovint, però, cal també el compromís públic i normatiu per desencadenar-los i arribar arreu.  La confluència d’aquests dos elements, valors ciutadans i legislació, promou la transformació dels valors socials.

Si fa unes setmanes parlàvem de la sanció de la Inspecció de Treball de Barcelona a les empreses de publicitat i contractació d’hostesses del Torneig Comte Godó per assetjament per raó de sexe, per sobreposar la publicitat als riscos laborals de les hostesses, ara, la Fórmula 1 anuncia que prescindirà de “les noies del paraigua”, conegudes com a Grid Girls. El motiu és tan senzill com esperançador: aquest tipus de treball i rol de les dones, amb certa tradició als esdeveniments esportius, ja no encaixa ni amb els valors de moltes empreses ni amb els de la societat, tal com posa de manifest el Director general d’operacions comercials de l’empresa organitzadora.

D’aquesta manera, l’esport mundial comença a deixar clar que ja no hi ha lloc per la cosificació i sexualització de les dones en els esdeveniments esportius. Un clar exemple de com les empreses poden ser motor de canvi en la conscienciació social, i en l’avenç en la lluita per la igualtat d’oportunitats de dones i homes i la consecució de treballs i condicions laborals dignes.

 

Vestint la igualtat

 

 

La discriminació per raó de sexe en l’àmbit laboral és, sovint, difícil de detectar. I ho és no perquè ocorri de forma aïllada, sinó perquè, la majoria de vegades forma part del costumari col·lectiu, d’allò que hem vist, escoltat i sentit des de sempre. Per això, l’assetjament per raó de sexe, acostuma a passar desapercebut, a no ser qüestionat i a ser menystingut.

Comentaris sexistes, rols i comportaments esperats segons el sexe, la cosificació de les dones i la permanent sexualització del cos femení, són alguns dels exemples que ens passen inadvertits a causa de l’ús i l’abús en la quotidianitat.

No obstant, cada cop són més les persones que s’interessen i es comprometen per canviar la forma de mirar tot allò que ha vist sempre sense jutjar i, amb la col·laboració d’agents socials i poders públics, s’està avançant en la lluita contra les desigualtats de gènere i l’assetjament sexual i per raó de sexe al  treball.

Alguns dels sectors laborals més propensos a generar situacions de discriminació per raó de sexe són els relacionats amb la publicitat i la comunicació, i és aquí on queda més camí per recórrer en termes de sensibilització. La notícia de la resolució  d’Inspecció de Treball Territorial de Barcelona, d’estendre una acta d’infracció molt greu per assetjament per raó de sexe vers al grup d’hostesses del Torneig de tennis Comte de Godó, el passat mes de maig de 2017, obligades a vestir roba inapropiada per l’onada de fred que s’estava vivint aquells dies, és un fet que fa de palanca de canvi d’aquest costumari sexista tradicional.

Aquesta actuació no només denuncia les situacions desavantatjoses que pateixen les dones a la seva feina, sinó també la necessitat de respectar i aplicar la prevenció de riscos laborals des d’una perspectiva de gènere.

Un pas que crea precedent, que fa caure la bena dels ulls i que vesteix d’igualtat la invisibilitat de l’assetjament per raó de sexe.

 

_
Imatge: Gaelx, Posando, Flickr, amb llicència Creative Commons.

Igualtat centenària

 

 

Quatre generacions biològiques més de desigualtat entre dones i homes.  Aquesta és l’afirmació que es pot extreure de les conclusions de l’Índex Global de Bretxa de Gènere, que elabora anualment el Fòrum Econòmic Mundial i que, enguany, ha previst que la igualtat de gènere en termes globals s’assolirà en un segle.

No obstant, i si aquests cent anys no són una dada prou esfereïdora, la igualtat no s’assolirà a l’àmbit més perjudicat segons l’estudi, el del lloc de treball, fins al 2234.

D’acord amb les dades, l’àmbit laboral, peça central per aconseguir independència econòmica i social per a les dones, és l’esfera més vulnerable de l’Índex. Davant aquest escenari, ningú es pot permetre no qüestionar-se quina és la seva situació i quins canvis són necessaris per millorar-la, especialment quan les dades de 2017 marquen un retrocés respecte l’any anterior, on la bretxa global es calculava tancada en 83 anys.

La presentació de l’Índex coincideix amb l’European Pay Day, que se celebra cada 3 de novembre i que assenyala el moment simbòlic on les dones deixen de cobrar per la mateixa feina respecte els companys homes, quan encara resten gairebé dos mesos per finalitzar l’any.

És innegable que calen els màxims esforços socials, polítics i econòmics per evitar que la bretxa salarial, l’accés a l’ocupació o la promoció professional siguin conceptes vius i habituals als carrers de les futures ciutats del segle vint-i-dos.

Innovadones

La Comissió Europea (CE) ha obert el termini de presentació de candidatures per als propers Premis a les Dones Innovadores europees, que reconeixen el lideratge d’emprenedores responsables de posar al mercat productes o serveis innovadors. El tribunal en valorarà, juntament amb l’originalitat, l’impacte econòmic i social de la innovació, i el potencial de les candidates per empoderar altres dones com a líders i emprenedores.

Segons destaca la CE a les bases del concurs, “les dones estan poc representades pel que fa a la creació d’empreses innovadores i aquest és un potencial no explotat que Europa necessita explotar per optimitzar tots els recursos disponibles per mantenir-se competitiva i trobar solucions als nostres reptes socials”.

El premi es divideix en quatre categories: tres primers premis, de 100.000, 50.000 i 30.000 euros, respectivament, i una quarta anomenada Rising Innovator Award, dotada amb  20.000 euros, per a emprenedores de menys de 30 anys d’edat.

L’any 2014 el tercer premi va recaure en Ana Maiques, cofundadora d’StarLab, una empresa radicada en Barcelona especialitzada en la creació de productes i serveis en l’àmbit de la neurociència i el sector espacial. 

El concurs està obert a dones de tota la Unió Europea (o país associat a l’Horitzó 2020) que hagin “fundat una empresa d’èxit i hagin portat la innovació al mercat” i a aquelles que s’hagin beneficiat de finançament de recerca i desenvolupament des del sector públic o privat. La data límit per a presentar candidatures és el 15 de novembre de 2017. La decisió del jurat amb els noms de les guanyadores està prevista pel primer trimestre de 2018.

_
Imatge: European Comission.

Estereo-tipes

Un dels aspectes que caracteritza els estereotips de gènere és el de constituir profecies autocomplertes. Així ho palesen les darreres investigacions sobre la influència dels rols de gènere i els estereotips en les opcions d’estudi de noies i nois i sobre com unes i altres valoren les pròpies habilitats. A pocs dies de començar el curs acadèmic, és particularment pertinent recordar-les.

El grup de recerca GenTIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estudiat amb profusió la bretxa de gènere en motivacions acadèmiques i l’autoconcepte de capacitat. Aquests estudis mostren que les joves es consideren menys competitives que els seus companys en assignatures tradicionalment vinculades als àmbits científics i tecnològics, malgrat tenir qualificacions acadèmiques comparables i fins i tot superiors als nois.

Així, els estereotips de gènere es perpetuen mitjançant la segregació vocacional. El poder d’assumpció dels rols prefigurats és de tal magnitud que, només la conversió nominal dels estudis superiors d’informàtica en Enginyeria va ser suficient perquè caigués notablement el nombre de sol·licituds de matrícula de les noies. Avui n’hi una una per cada nou nois.

La UOC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja treballen conjuntament per desmuntar el fals prejudici que allunya les dones d’aquests estudis. Aquests dies, 200 dones TIC d’arreu del món s’han reunit a la UPC amb motiu del Congrés wonENcourage, organitzat per l’Association for Computing Machinery (ACM) i la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i que ha comptat amb la presència de la directora general d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona.

El curs 2017-2018 la UPC investirà doctora ‘honoris causa’ la matemàtica nord-americana Margaret Hamilton, pionera en la utilització del terme ‘enginyeria del software’, ara fa 50 anys, durant les primeres missions Apol·lo de la NASA. La proposta s’emmarca en la celebració del 40è aniversari de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i vol ser també un homenatge a una professional que va treballar en un entorn totalment masculí i que va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica.

_
Imatge: Rene Passet, Silvia B, Flickr, amb llicència Creative Commons.